Nuria RieraPalma04/07/24 0:30
TW
0

El despilfarro del govern d’esquerres és aclaparador. Les següents línies han costat als mallorquins més de 800 milions d’euros. Més de 800 milions d’euros de malbaratament que no varen anar dirigits a cap iniciativa, ni bona ni dolenta, directament varen desaparèixer de les arques públiques sense beneficiar ni a un sol mallorquí. Una dinerada destinada a pagar indemnitzacions multimilionàries per la mala gestió urbanística, a la compra mascaretes falses en pandèmia en benefici d’una trama, a l’adquisició d’una finca inservible que no va poder ser utilitzada pel seu objectiu: la construcció d’un centre de menors. Fins i tot, varen prendre decisions electoralistes com la coneguda ‘foto més cara de la història de la nostra illa’ pel rescat del túnel de Sóller... i tan fàcil era optar per la gratuïtat uns anys més tard...

Despreocupats han tudat els doblers de les butxaques dels mallorquins. No contents amb això, també els han perdut, concretament quan la senyora Cladera i la senyora Armengol varen convidar a passejar per Raixa a la vicepresidenta del Govern, María Jesús Montero. Un passeig que va suposar un beneficiós intercanvi, només per a una part i no és per a Mallorca, en el que varen canviar 230 milions d’euros per la millora de la xarxa viària per 100 milions d’euros d’insularitat per a totes les Illes Balears. No teníem a les millors negociants al capdavant de les nostres institucions. A una corda fluixa varen ballar 50 milions d’euros de fons europeus que suposaven dilapidar les obres a residències, projectes de centres de menors o el centre de crisi d’atenció a les víctimes de violència de gènere.

La suma és una xifra alarmant que supera el pressupost més alt de la història de la institució, el d’enguany. En canvi, la gestió i la responsabilitat són principis ferms i rectors d’aquest equip de govern que dirigeix tots els seus esforços cap a la millora del dia a dia de les persones de la nostra terra.

Ara, el Consell és l’ajuntament dels ajuntaments destinant el doble d’ajudes, 20 milions només aquest any, perquè cap projecte municipal quedi a un calaix. Posa a les persones en el centre amb més d’un euro cada dos destinat a polítiques socials. Cuida als més vulnerables amb la compra de les Germanetes, que se suma a altres accions amb l’objectiu de crear a prop de 300 places públiques residencials durant la legislatura. Millora les nostres carreteres, elimina els punts negres per la seguretat dels usuaris i crearà una vintena de vials cívics, després d’haver-hi depès d’un departament infrafinançat. Conserva els nostres recursos limitats signant un pacte de l’aigua amb el Govern per evitar les fugues.

Per la seva part, ‘el govern de la gent’, com l’esquerra es va sobrenomenar a ells mateixos, va oblidar que els doblers que administraven eren dels mallorquins i pels mallorquins, i va quedar reduït al ‘govern de la seva gent’. Per això, els ciutadans fa un any els varen embargar la institució insular. El Consell del president Galmés torna a ser dels mallorquins. La veu dels mallorquins ressona amb força dins de la institució insular i les seves demandes són anotades com a objectius fixos a l’agenda de l’equip popular.