En la película Cuidado con las señoras (1968) José Luis López Vázquez emplea la exclamación que preside este artículo tras un peculiar diálogo con dos extranjeras. Y es que bajo su advocación de ministro de Turismo, Fraga «poquito a poco y por lo bajinis llenó España de paradores y de bikinis» (La Trinca dixit). En Mallorca no hizo falta parador alguno.
Era Don Manuel en esos años del desarrollo económico, también, ministro de Información. En la línea de los procesos clásicos de liberalización y posterior democratización que él mismo explicó, promulgó Fraga la Ley de Prensa, conocida por su propio apellido (1966) y que derogaba la censura previa, estableciendo sanciones administrativas a imponer con posterioridad a la publicación de lo no deseable por parte del régimen. En algunos casos el resultado fue que bastaba que una publicación fuera sancionada un par de veces para que parte del público la considerase, por ese mero motivo, como una gran revista o periódico.
Anda nuestro presidente con esa misma idea en su mollera, aunque con menos originalidad y brillantez que Don Manuel. Eso sí, visto lo visto, quizás logre sus maléficos objetivos con mayor brillantez que el gallego… Fraga claro, que fue cesado por dejar que se informase con libertad sobre el caso MATESA, un escándalo que afectaba a un ministro del Opus y que hoy sería cosa menor comparada, por ejemplo, con los 600 millones de los ERE. Con su habitual retranca, el general Franco dejó hacer y cuando habían pasado unos meses cesó a uno y a otro.
No sé si con la ley de 1966 conseguiría el Sr. Presidente limitar las informaciones periodísticas sobre su augusta esposa y su estimado hermano. Lo que sí sé es que corren malos tiempos para la libertad de prensa, y no sólo por culpa del presidente y sus subalternos –con perdón de los banderilleros–, sino también por responsabilidad de medios y agrupaciones profesionales de la prensa que han tenido –en general– una postura más bien turbia. Alguno de los mariachis de Sánchez habla de crear un equipo de expertos, nombrados por el Gobiernos claro, y un código deontológico para definir lo que se puede publicar y lo que no. Mire señora, aquí y en este tema no hay más código deontológico que el código penal y sus artículos sobre la calumnia y la injuria. Todo lo demás debe poder decirse. La responsabilidad del periodista, articulista o medio es la otra cara de la moneda de la libertad de prensa. Así de sencillo. Felipe González, hoy disfrazado de equilibrado y paciente abuelito, tuvo un ministro que afirmó que «la mejor política industrial es la que no existe». En boca de un socialista, aunque sea navarro, eso resulta raro. Eran los años en que Felipe regalaba a empresarios extranjeros empresas incautadas a Ruiz Mateos. Desde un punto de vista democrático mejor afirmar que la mejor ley de prensa es la que no existe.
A mayor abundamiento, para defender sus argumentos censores, Sánchez acude a luchar contra la «injerencia extranjera» (sic). Los que tenemos algunos años recordamos que esa expresión era uno de los lemas favoritos de los franquistas más inmovilistas, es decir los que estaban a la derecha de Don Manuel. Y, además, el tío, lo hace en nombre de la regeneración, lo que también tiene su cosa. Fue el regeneracionismo un movimiento intelectual preocupado por la situación de nuestra Patria en el último tercio del siglo XIX. Costa, Mallada y otros propugnaban reformas políticas, luchar contra el caciquismo, una política hidráulica, escuela y despensa, cerrar con siete llaves el sepulcro del Cid… sin abrir otros por conveniencias políticas, claro. Tras haber colaborado a vaciar de contenido escuelas y hasta universidades y menguar nuestra despensa y pequeños ahorros con un desbocado gasto público improductivo y una política monetaria de claros efectos inflacionistas y erosionadores de las clases medias y bajas, el Sr. Sánchez se empeña en abrir sepulcros y amenazar a medios de comunicación, cuando lo que debería hacer él, como persona física, o su gobierno, si así lo considera oportuno, es querellarse contra los que supuestamente les ofenden.
Si se trata de bulos, le voy a contar uno. En teLENINvisión Española (Televisión Espantosa según Rosa María Mateos) una de las tertulianas afirmó no hace mucho que el PP no quería un acuerdo sobre el Consejo General del Poder Judicial porque quería, desde ese tribunal, proteger la corrupción endémica del partido. El día siguiente el PP aprobó el acuerdo. ¿No era eso un bulo, Sr. Sánchez?
Como llegó ya el verano les propongo leer algunas de las obras de Joaquín Costa o Lucas Mallada, regeneracionistas de pro frente al pesimismo del 98 y la acomodaticia sociedad actual. También pueden leer alguna de las obras de Fraga antes de que sean prohibidas. Leer alguna del ágrafo, iletrado y censor en ciernes Doctor Sánchez les será más difícil.
10 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Dr.OffensorBenvolgut comentarista. Pot esser ben bé que hagui actuat de manera sobèrbia. De fet reconeixo obertament haver-me enfilat per s'escala d'inferències. Molt probablement, per un instant m'he sentit superior a vosté. En sóc culpable. Per amdues coses reconegudes, li prego em disculpi sensa cap argument a favor meu. Sóc humà i m'equivoco sovint. Per a acabar tornaré as principi, insistint en que a s'article en questió no hi veig enaltiment de sa figura d'en Fraga Iribarne. Interpreto es texte com un esfonsament de sa figura d'en Perdo Sánchez per fets que no l'allunyen gaire d'en Fraga. És títol es un crid irònic, ni mes ni plus. Aquesta és s'interpretació que jo he fet de s'article; i puc dir que m'agradat. Si l'interpretés com una defensa des que fer d'en Fraga, no m'hauria agradat. Això no vol dir que es personatge històric en questió no sia des meu interés, com d'altres que intervengueren a sa transició. Si l'he ofés, li demano perdó. Salutacions. P.D.: Passi un bon cap de setmana.
CococolasM’avorreix la seva soberbia però em preocupa la seva ignorància mediàtica, dit amb tot els respectes. No m’importa ni gens ni mica la seva orientació ideològica, i a vostè no l’importa la meva, que per això la llibertat de pensament, és un dret reconegut internacionalment. Que vostè l’hagi de publicitar, demostra la seva pròpia inseguretat amb els seus arguments. M’agradaria poder dir que ha sigut un bon debat, però la realitat, és que m’ha avorrit. Fins una pròxima acusació. Que passi un bon cap de setmana de reflexió.
CococolasBon dia, La Constitució de 1978, redacatada entre altres pel criminal Fraga, estableix clarament que els ciutadans tenen dret(..)d) A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La ley regulará el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades”. Li vaig cercant la definició de “veraz” al diccionari o no fa falta. Sóc ferm partidari de la llibertat, fins i tot de la seva, sobretot ara, que ha d’omplir de paraules els seus escrits, per al final no dir res i equivocar-se. Comparar Sánchez amb Franco, éa tan, tan infantiloide, que l’anul·la completament. I per cert, la llibertat d’expressió a Espanya, i segons la Carta Magna, (..) tienen su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las leyes que lo desarrollen y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia. Si vol seguir jugant amb les paraules, ho pot fer, no compti amb mi per seguir alimentant el seu ego.
Dr.OffensorBon dia. No, no li diré que és llibertat, a mi me sembla llibertinatge. Aquestos personatges que anomena no són sants de sa meva devoció, cap ni un, ben igual que en Sánchez. Tots ells me fan oi. Si els pas per es meu llistó democràtic, ni un el supera. Aquest llistó no té gradacions; o apte o no apte. Ni en Fraga el pasa, ni en Sánchez tampoc. D'aqueixos anomenats publicadors, que vosté anomena, no me preocupen ni poc ni gens. Ni les llegeixo, ni les escolto; només algún exaltat me les ha recomenat i els he escoltat lo suficient per saber a valorar-les per lo que són, i ara vosté me parla d'ells; curios. Al qui tengui problemes amb ells que vagi als tribunals, lloc on se resolen aquestos problemes en democràcia. Qualsevol intent de control previ d'aquestos bruixots, bromistes, i sants és per a mí antidemocràtic. Per això i altres és que, en Sánchez cau dins es "no apte" des meu llistó democràtic. ... I no tenc partit més que es meu. Jo no som de ningú, ni tant sols m'agrada es futbol. Sempre he anat per lliure. Això sempre m'ha permés esser lliure de pensament. ¿I vosté? Salutacions.
Bon dia. Bevolgut senyor. Jo no li diré que lo que fan alguns com els que vosté enomena sigui llibertat, es llibertinatge existeix, i tant. Però sí li diré que, fan lo que fan emparats en una llibertat existent. Sa llibertat consisteix en això, deixar fer lo que sia; i si els fet són constituens de delicte o falta; se resolen als tribunals. Cap argument que pretengui cohartar sa llibertat de publicació és democràtic. Primer se publica; i si lo publicat no s'ajusta a llei s'acaba als tribunals. Pretenir canviar s'orde dels factors sí altera es resultat. Només sa pretensió ja mos deixa fora des joc democràcit. ¿Qualcú realment pot pensar que sa democràcia no duu cap peatge? Tenir que llegir, i escoltar coses que no mos agraden són part des aquest joc. Primer se comet es delicte i després se enjudicia. Deu mos en guard de salvadors que vetllen per ses coses abans de pasar. Dit això, imaginem per un moment que el senyor Sánchez contrueix ses eines legals per a fer un control de ses publicacions, sigui es que sia. Ja ho tenim; i tot va bé per a uns (no vol dir per tot-hom). Qualcú tendrà que establir un criteri per decidir lo que se té que publicar, o quí pot publicar, i qué o qui no. Es criteri de triatge haurà de existir, sia com sia es mecanisme. Això implica emetre un judici de valor. ¿Quí farà aquest judici de valor a priori? Jutjar els fets pertany, en una democracia, as poder judicial, ni as legislatiu, ni as s'ejecutiu. Aprofito per a afirmar categóricament que una democracia no necesita cap altre poder; i si qualcú en inventa un, sempre desproveirà a algún poder dels existents d'alguna de ses seves funcions, que en democràcia li pertoca. Variar sa fórmula democràtica sempre té males conseqüències. Ara imaginis que amb aqueixes eines, amb quines vosté semble confiar per es seu origen, hi ha un canvi de color extrem en es govern. ¿Se sentiria igual de tranquil? ¿S'imagina que amb els termes que es govern vol controlar lo que es propi gover qualifica de desinformació (independentement de si ho és o no), ho fes un govern que vosté qualificas d'extremista? Quan sa llei, que implementi un mecanisme per a fer-jo, estigui feta; ja la tenim. Aquesta és sa questió, i això és lo que mos té que preocupar, no si en Fraga, o si en Franco. Li torno a repetir, no miri as dit que assenyala sa lluna. Estic ben segur que si a vosté no li agraden, com a mí, els personatges esmentats, tampoc li agradarà lo que estan a punt de fer amb sa possibilitat de publicar. Perque tot, absolutament tot, se resol als tribunals, no a Moncloa. Si continuam per aquest camí, ben aviat Molcloa serà com El Pardo. Al temps. ... I ay des des dia que no sigui així.
CococolasHe llegit calumnies d’opinió anteriors a aquesta, on fins i tot retia homenatge als màrtirs Mallorquins de la Falange (segurament vostè no la va llegir!!?) per saber que només un miserable empraria figures de la dictadura per comparar-los amb els actuals responsables i el president del Govern, quan Fraga fou membre d’una dictadura feixista i còmplice dels assassinats de milers d’opositors al règim. Vostè defensa aquestes comparacions? Dit això, comparar la premsa i els mitjans de comunicació de fa 40 anys amb els actuals, és d’una innocència i un desconeixement tan gran del món de la informació actual, que es defineix tot sol. Avui en dia, existeixen mil canals de comunicació, que no d’informació, perquè periodistes o comunicadors, en la majoria d’ocasions calumniadors professionals, facin arribar el seu missatge al públic. I aquests mitjans de comunicació no estan reglats per cap norma ni codi deontològic, fet que propicia l’aparició de calumniadors com Alvise Perez, Cristina Seguí, Javier Negre, etc, que es dediquen a difamar i escampar el que els americans anomenen “bullshit” o “fakenews”, amb el clar objectiu de contaminar el debat social i polític. I a mi em sembla perfecte que algú li vulgui posar límits a aquests ventiladors d’escampar merda, perquè en res ajuden a que els ciutadans aconsegueixin tenir una visió crítica i comparada de la realitat socio política Espanyola. I s’equivoca vostè quan afirma que el Govern vol controlar la informació; el tribunal suprem ja va deixar clar que no es poden presentar denúncies en base a retalls o informacions periodístiques, tal és el cas de la denúncia contra la Sra. Begoña Gómez. Defensar aberracions de comunicació amparant-se en la llibertat de premsa o d’expressió és senzillament erroni, perquè no són mitjans de comunicació i les seves “informacions” són calumnies, mentides i falsetats. Fins i tot mitjans com Telemadrid, van haver de rectificar notícies sobre el cas que afecta a la dona del President Sánchez, perquè bi tan sols les havien contrastades. Ara em dirà, que això és llibertat….jo li diré que és manipulacuó informativa amb finalitats polítiques.
Dr.OffensorBon dia.. S'escrit no és cap enaltiment de sa figura de Manuel Fraga. Usa com referent s'activitat política des persontge en questió en referència as periodisme, i sa llibertat de premsa. És molt trist veure que un relat tan clar en vers de sa llibertat d'escriure una opinió o visió periodìstica és interpretat de manera tan distorsionada. Sa figura d'en Fraga només ha estat emprada com una base de paràbola, encara que de fet va esser un personatge real. Centrar-se en ell i no en lo que va fer en relació as periodisme; a més e no tenir gens amb comte es fet actual amb so que se fa comparativa, es equivalent a assenyalar sa lluna i centrar sa conversa en vers des dit assenyalador. Fins aquí lo deduible. A més, és fàcil induir que ho ha fet irreflexivament, sensa es més mínim anàlisi de texte, de manera intiutiva. La qual cosa el predisposa a no voler veure s'aberració que suposa només es fet de pretendre condicionar lo que se publica. Mecanismes per a fer rectificar informacions falses i penalitzar als infractors, es govern en té de sobres, com tot-hom. És per tant que, quasevol mesura que se prengui en so sentit d'evitar que se publiqui qualsevol cosa, sigui lo que sigui, ès un atentat contra sa llibertat de presa i sa llibertat d'expresió. En quarata anys de democràcia no ha fet falta cap llei de premsa. ¿Per qué ara n'hi fa falta una an Pedro Sánchez? ¿Com és posible que ses regles de llibertat d'expresió empradas fins ara li facin noça a aquest governant? Això no va d'en Fraga, va d'en Sánchez. No mos vulgui despistar. Salut.
Només un miserable enaltiria la figura del criminal Fraga Iribarne. Calumnia d’opinió, rera calumnia d’opinió, aquest miserable opinador fa mèrits per ser nou Ministre de Prensa y Propaganda de Franco.
CapdefavaBuenos días. Más claro, agua. Así es. Todo aquel que atisbe estar de acuerdo con ciertos cambios legislativos promovidos por el actual gobierno, que tenga muy en cuenta lo que se puede llegar a hacer con tales herramientas legales. Como ud. bien dice, las leyes ahí estarán hasta que las cambie otro legislativo (que no un gobierno). ¿Y si el legislativo y gobierno son otros muy, pero que muy distintos? Atentos que la mayoría de democracias se desmontan poco a poco desde dentro. Un saludo.
Lo curioso de todas estas barrabasadas es que nadie ha caído nunca (o la inmediatez de la situación a atenuar impide su estudio) en que todas esas "herramientas" caen en manos de los rivales políticos cuando hay alternancia, sin coste ni desgaste alguno para su uso y disfrute. Salut.