TW
3

Mallorca és l’illa famosa per tenir més embussos que oportunitats per a la joventut. Si ets jove i estaves esperant que el Consell de Mallorca, sota la mà del PP i VOX, et facilités una vida plena d’activitats enriquidores, accés a la natura i més oportunitats d’estudi, prepara’t per una decepció monumental. El que prometia ser un any ple d’avanços ha acabat sent, en realitat, un any perdut.
Comencem pel principi, que sempre és un bon lloc per començar. Quan el Consell de Mallorca va decidir votar en contra de la creació d’una convocatòria per a un catàleg d’activitats de lleure educatiu, molts ens vam quedar amb cara de sorpresa. Aquesta decisió inexplicable ha deixat la joventut sense un recurs vital per al seu desenvolupament personal i social. No contents amb això, també han posat traves a promoure polítiques per facilitar l’accés a la natura en les finques públiques i refugis propis. Perquè, clar, es veu que és millor tenir espais naturals preciosos i no deixar que els joves en gaudeixin.

I si eres d’aquells que confiaven en el fet que almenys podries estudiar en horaris més amplis o tenir més sales d’estudi a la teva disposició, més val que t’asseguis a esperar. Han decidit que no, que els joves no necessiten espais per estudiar. Això sí, aquesta decisió contradiu un acord del seu propi pacte, demostrant una coherència que és, com a mínim, dubtosa. Vaja, que es podria resumir en la frase: horaris i sales d’estudi tancades per defunció de les promeses!

I quan esperàvem algun tipus de menció significativa als joves en el debat de política general, per part del president, el senyor Galmés va deixar anar una única frase sobre la joventut de Mallorca. Una frase! És clar, els joves no tenim problemes, ni necessitats, ni som el present, i el futur de la societat. Tot això es pot resumir en una sola frase.

Fa un any que, com a oposició, el grup socialista plantejam una implicació decidida no només per part del Consell, sinó també del Govern, per la importància d’aquestes polítiques també en la conciliació familiar i laboral. Les mesures que demanam són fruit del treball conjunt amb entitats del lleure educatiu i juvenils.

Les polítiques del lleure no són un luxe per a la joventut, són una necessitat. Promouen el desenvolupament integral, fomenten valors com la solidaritat i la cooperació, i ofereixen espais segurs i enriquidors on créixer com a persones. Però sembla que aquesta visió no és compartida per aquells que tenen el poder de decisió.

Recapitulem els èxits de l’actual administració en matèria de joventut: 61 viatges a la neu, eliminació del bo d’emancipació jove que beneficiava a 1700 persones, i la dimissió de la directora insular de joventut. Ni Pla Insular de Joventut, ni Catàleg d’activitats de joventut, ni beques per estudiar, es redueixen les aportacions a Joves per la Llengua, dificultant el desenvolupament lingüístic i cultural de la nostra llengua, i no posen damunt la taula cap nova mesura que suposi una millora real per a la joventut ans al contrari, inestabilitat al departament amb la dimissió de la Directora Insular, i el seu canvi per una militant del PP de Marratxí sense cap lligam al món de la joventut. Tot un rècord de despropòsits en un any.

Així doncs, ens trobem amb un any perdut, amb la joventut de Mallorca deixada de banda, i amb unes polítiques que semblen més interessades a fer viatges a la neu per a uns pocs que en invertir en el present i futur de la nostra joventut. Un present i futur que, si no es prenen mesures, continuarà sent incert i ple d’obstacles. Però, ei, almenys tenim el Senyor Galmès, el gran desembussador de Mallorca!