Nazis a l’Espanya de Franco

Cercava una lectura lleugera d’estiu i he llegit Hunting Nazis in Franco’s Spain, de David A. Messenger (Louisiana State University Press). Coses que passen. Després d’acabada la 2a Guerra Mundial, els nazis trobaren a Espanya una seguretat física, política, jurídica i, també, una seguretat moral: podien viure sense penedir-se de res, sense haver d’expiar res. La despreocupació dels nazis era la preocupació dels aliats. Els nazis d’Espanya no preocupaven tant pel que poguessin fer com a individus sinó com a membres d’un grup. El perill no era que fossin nazis, sinó que mantinguessin viu el nazisme. Lògic que la desnazificació fos una prioritat per als aliats. Entenem per desnazificació tota la sèrie de mesures punitives i reformadores que britànics, nord-americans i soviètics imposaren a milers d’alemanys per evitar que la influència nazi es perpetuàs en l’àmbit governamental i dels negocis, tant dins com fora d’Alemanya. Els càstigs anaven des de l’internament en camps fins a perdre la feina o l’ingrés a la presó. L’objectiu dels aliats era que Alemanya no pogués iniciar una altra guerra. Amb dues ja n’hi havia hagut més que suficient... Les ambicions de la desnazificació varen ser molt més grans damunt el paper del que ho varen ser els seus efectes damunt la realitat. Més que enlloc, a Espanya. Oficialment, Espanya no havia participat en la 2a Guerra Mundial, però sí que havia col·laborat amb l’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini. Per tant, la idea dels aliats era que Espanya havia estat neutral des d’un punt de vista bèl·lic, però no des d’un punt de vista ideològico-moral. Per això, era un lloc idoni perquè els nazis s’hi amagassin després de la guerra. No era només que el règim franquista compartís ideals ultranacionalistes i projecte reaccionari amb l’Alemanya nazi, era també que molts espies de Hitler que hi havien viscut durant la guerra ho havien fet com a homes de negocis respectables, cosa que els facilitaria quedar-hi passant desapercebuts. Davant les peticions aliades de repatriació, el règim espanyol va fer els ulls grossos i va posar pals a les rodes, i no varen ser pocs els nazis, alguns d’ells il·lustríssims, que trobaren a Espanya el seu paradís. Hi moriren de vells, igual que el dictador que els va acollir. Sembla material de best-seller, però és història pura i dura. Una història infame. Que ha deixat marca.