Les vuit. Fosca negra i matances finides. Mare i filla discuteixen:
-El meu germanet enguany se’n torna a endur vuit sobrassades i nosaltres només cinc.
-Margalideta, ja saps que en Joan va estret i l’hem d’ajudar.
-Sí, però jo pag la meitat del porc i ell res.
-Sempre et queixes!
-Sí, sobretot quan arriba l’estiu i ells poden menjar sobrassada vella mentre a ca nostra no en queda ni de la nova.
Aquest és el tracte fiscal que reben les Illes Balears des que hi ha democràcia. L’Estat espanyol ha canviat la fórmula de repartiment un parell de pics, però sempre ens toquen menys sobrassades. Som els segons a aportar, però els novens a rebre. A més, solem estar en el darrer lloc quant a inversió per habitant i el poc que arriba va al port i l’aeroport quasi exclusivament. Una situació que ha duit a un empobriment dels serveis públics illencs. Aquest fet es manifesta de manera eloqüent, metafòrica i submarina amb els cent emissaris que envolten l’arxipèlag i aboquen tones de detritus humans a la mar sense tractar i sense descans.
«Y mi ordenador?», demanà un nin acabat d’arribar d’Extremadura a una escola de Llevant. «No en tenim, no ens els podem permetre. I aquí també haureu de pagar el servei de menjador, no com a Extremadura, que és gratis», li contestà el mestre. La presidenta Prohens aplaudeix aquesta discriminació quan s’oposa al nou sistema de finançament català en lloc de demanar un concert o el principi d’ordinalitat (si som els segons a donar, hem de ser els segons a rebre). En canvi, l’any 1991, el Partit Popular de Cañellas va aprovar un concert econòmic que el PP de Madrid va tombar d’un buf. Es veia venir, però ho intentaren.
Segons l’economista Niño-Becerra, Catalunya ha perdut 840.000 milions d’euros per infrafinançament entre 1986 i 2021. El dèficit fiscal de les Balears és superior al català, però Prohens prefereix regalar les sobrassades que ens toquen a en Juan d’Andalusia o a en Mañueco de Castella. Parafrasejant a Shakespeare: Què passa, si ens punxau no sagnam? Si ens enverinau, no morim? I si ens ultratjau? Si ens ultratjau, hi ha polítics illencs com Prohens que no mouen un dit per evitar-ho. Ser o no ser ciutadans de tercera, aquesta és la qüestió.
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Miquel PVull creure que sí, que ho entengueren. Però amb el nivell que hi ha avui en dia... te pots esperar qualsevol cosa.
CatitaSa cara va ser d'entendre-ho?
BàmbolTotalment d'acord!
Sembla que aquest tema sigui tabú "tocar-ho" a Ca Nostra. Per què els economistes illencs, UIB, organitzacions socials, premsa no van al moll del os , o sigui als doblers? És un fet que disposam de moltes menys sobrassades, de les que produïm i això, dona lloc a uns serveis precaris a tot nivell, depuradores, sanitat etc, que sofrim tots. És independent del que votes o de la teva parla. Ho pateixes igual, ben igual que la massificació. Però de quina quantitat esteim parlant? Diguem entre el 5% i el 10% del Pib de les Illes, per dir una xifra curta? Esteim parlant de 1.723 a 3.446 milions d'€. Són moltes sobrassades. Dona per molt Tendríem depuradores noves a tot el territori i cap emissari, i no tendríem que patir l'abocament de fecals aprop de la platja al torrent de Sta Ponça, per exemple. (No té pèrdua basta ensumar)
En una ocasió, fa anys, la caixera del supermercat, va dir en un to de protesta a una clienta a qui estava cobrant. "Tengo que ir a por los libros de mi hijo. Me van a costar X €." "Mi hermana en Andalucía, los tiene gratis." Jo vaig intervenir-hi i vaig dir: "I saps qui paga els llibres de la teva germana?" -Tu i tots els habitants de Balears. Totes dues aturaren la conversa. I jo em vaig quedar tan a ple.