Miquel PirisPalma21/08/24 0:30
TW
0

Res com una DANA per mostrar al món el valor nul de la Marca Balears. Un gegant amb peus de fang: el port i l’aeroport de Palma. El primer el volen ampliar al nivell Buzz Light Year. El segon, saps que ha arribat a l’infinit i més enllà el dia que hi arribes en avió, fa mitja hora que camines i encara no veus la sortida. Si l’amo i únic cobrador dels beneficis que genera (l’estat espanyol), continua amb la lògica de les darreres dècades, aquesta instal·lació acabarà ocupant l’illa sencera. Fins i tot, a setanta-vuit quilòmetres, notam la magnitud desmesurada de l’aeroport de Palma, com un terratrèmol que s’expandeix per la crosta terràqüia. Ho vaig descobrir la nit que vaig passar més d’un quart d’hora cercant aparcament al voltant de ca nostra. Era a Cala Rajada o a Barcelona?

Els vehicles que m’han tret privilegis són de treballadors dels hotels, de cases vacacionals i, sobretot, de lloguer. A causa de la flota infinita d’alguns llogaters de cotxes pirates (entre ells un lladre a qui vaig jurar solemnement odi etern el dia que em va atracar de la mà de Pepe Car), aquests dies faig trampa i trec el cotxe de ma mare de la cotxeria per guardar lloc i poder aparcar en tornar de nit. De dia, cap problema, tots són a voltar: Ho has notat?

Això és tan sols un indici. I un indici que el govern espanyol, el govern balear i la indústria turística mallorquina se’n van del boll, és la quantitat de turistes que han deixat tirats aquests dies a l’aeroport. Si aquesta infraestructura monstruosa col·lapsa, no hi ha pla B. Llavors, al cel de Palma, amarat de contaminació lumínica, hi emergeix la flota de satèl·lits d’Star Fascist Link dibuixant l’autèntic lema de la Marca Balears/España: «Vos foteu!». I va pels Viktor Naborski abandonats a les terminals i per tots nosaltres.

Veure la primera temporada de la sèrie ‘La natura sotmet els amos del capital’ és un plaer digne de sofà, crispetes i una IPA ben llupolada. Llàstima que la crisi climàtica també ens hagi d’arrossegar a la resta contra les roques, com els velers de Formentera. Si jo fos l’astronauta George Taylor i això el final de ‘El planeta dels simis’, ara diria: «You maniacs! You blew it up! Damn you!», però no ho som. FcK Mobility!