Heus ací Mallorca, contrada d’un poble obert al món, per bé que gelós de ca nostra i de lo nostro. Certament, tot mallorquí i mallorquina sent un deixò pel pit quan pensa en Mallorca i sap, com diuen els versos de Maria Sabater, que no hi ha al món més que Sa Roca.
Se’m dirà tremendista, potser, però per no perdre hem perdut. Així que ara, en aquests temps que corren mancats de valors i exempts de compromís, cal desfer-se de la nova inquisició woke que pretén cancel·lar tot allò que ens defineix com a societat sota l’altar de la postmodernitat i recordar bé què significa ser mallorquí, per tal de revestir-se curosament l’ànima amb un poble immesurable, de gran personalitat i marcada identitat, nascut de la llavor dels somnis d’un jove i valent rei que, en paraules del conseller Rafel Bosch, volia eixir un regne dins la mar.
Ningú fou tan conscient de la necessitat de recuperar l’orgull mallorquí que el president Galmés. Ni trobà més certesa en fer de la Diada de Mallorca un clam a la nostra essència illenca. Ni s’acoquinà menys enfront de l’ofensiva d’alguns per si pogueren blasmar tan important fita. Si l’oposició no veu la necessitat de construir poble, si no poden sumar-se als actes de manera constructiva, fóra millor que deixessin les anodines disputes per mor d’una festa de goig i germanor.
Aquests dies celebram la mallorquinitat! El Consell de Mallorca ha preparat més d’un centenar d’actes programats al llarg de nou dies i per diferents indrets de tota l’illa. Actes oberts a tothom: a famílies, a adults i, sobretot, a infants. La fira d’artesania, la diada esportiva, diferents conferències, visites guiades, concerts i espectacles en són una bona mostra. I destaquen, a nivell institucional, els Premis Honors i Distincions del Consell de Mallorca al Teatre Principal de Palma i el protagonisme de la bandera de Mallorca, presidint la fita en el seu quarantè aniversari.
Unes jornades mirant el present i al futur sempre de la mà de la nostra història. Perquè, com bé ens recordava Guy de Forestier, som un poble on les tradicions no són només passat sinó una força viva que modela el present.
És ben singular que, en aquesta terra nostra, les coses s’hagin deteriorat fins aquí. Com aquell que fou trobat allunyat, si l’essència d’aquest poble ens colpeja el cor -on no hauria d’estar retinguda- retornem doncs i alcem el cap com mai fins ara. Proclamem visca Mallorca, terra estimada i visca la Diada del 12 de setembre i celebrem-la amb il·lusió, per inspirar així els quatre vents i reeixir aquest poble dels seus fonaments.
Perquè aquí som així. I diguem més encara; és aquesta la nostra noble herència i aquest el millor dels llegats que podríem deixar. Per això n’hem d’estar orgullosos de compartir allò que mos deixona per dedins quan xerram de Mallorca, aquell no-sé què... que jo-què-sé, que mos uneix a tots i fa de viure una festa.
9 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Els mallorquins hem fet malbé Mallorca. L'hem venuda sense vergonya. La gent no troba casa i molts ja emigren, la saturació turística, per avarícia i negligència política, fa oi. No hi ha res de bo que els mallorquins poguem exportar. Cap exemple bo. La degradació de Mallorca és culpa dels mallorquins i dels seus polítics, que se'n van a Perpinyà hablando castellano. Res que celebrar.
SolíaEs lema que comentes era de les Corts d'Aragó, no de les de Lleó.
Peraules buidas en qui en vers de fomrntar la llengüa se junta amb els ultra per limitar-la a favor del castellà
... una festa que és, i sempre ha estat, dia 31 de desembre.
Si, claro, y pactáis y gobernáis con los que para ellos la lengua y cultura mallorquina mejor en casita y en alguna feria como folklore. Para todo lo demás, castellano y viva Españña!
Miris on miris, tot són guirisGuy de Forester
Los siglos arrastran la historia y hace que nos quedemos en la memoria colectiva solo con las 3 o 4 últimas generaciones... Miren si no las Cortes de León, que debe ser la primera reminiscencia "democrática" de la Historia de la Peninsula Iberica (entendiendo eso de democrática por su contrapeso al poder monárquico de entonces) y su Lema, dirigido al monarca por los nobles que las componían: "Yo soy igual que Vos, pero todos nosotros somos más que Vos" ¿Donde queda en la Historia algo tan bello, en el contexto de esa época?
Agafar en Guy de Forestier com a referència de la Mallorquinitat és d'un nivell cunyao inacceptable. Que trist, intenten borrar la nostra història per adaptar-la al relat castellanista. Per cert, la bandera que hem tengut 800 és la quatribarrada, la senyera de sempre, el castell lila és una mala interpretació que s'ha de corregir, a tots els països catalans, s'ha utlitzat el blau, no el lila. Hem de corregir-ho
Si, el PP de Galmés…que evità expulsar i denunciar al conseller de VOX que enaltí el cop d’estat feixista de 1936…..sí, el PP de Galmés defensant la nostra història i els nostres grans homes i dones…..