Miquel Piris18/09/24 0:30
TW
0

La sèrie ‘Respira’ (Netflix), retrata com els polítics espanyols, de manera sigil·losa i traïdora, estan robant la sanitat pública a la ciutadania. A la ficció, la presidenta de la Generalitat valenciana pateix un accident i la duen a un hospital públic on li detecten un càncer de mama. Quan veu com serà la factura a la privada, decideix tractar-se a la pública. Els rics, amb l’amor que tenen als doblers i a la vida, quan la malaltia és cara, van als hospitals dels pobres i ho pagam entre tots. Ens iguala la mort i el càncer. A la pública coneixeran les llistes d’espera eternes tret que et diguis Ruiz García Escudero, senador del Partit Popular. Dia 1 d’agost, persones que feia vuit hores que esperaven a urgències de l’Hospital de Majadahonda van veure com aquest home era atès tan bon punt entrà a la sala. En canvi, el cantautor madrileny, Ismael Serrano, fa uns dies tuitava que l’oftalmòleg no el veuria fins al mes de març. És possible que ell, en arribar la data, tampoc el pugui veure.

Una metgessa m’explicava que el volum de feina i tensió que han d’afrontar està provocant que molts abandonin la professió o fugin a la privada. Per això han d’anar a cercar professionals d’altres països. Estan estressant el sistema de tots costats. L’any 2010 s’invertia més per habitant en sanitat que avui (Catalunya i Balears a la cua, com sempre). En canvi, Sánchez ha augmentat la despesa militar un 64 % (rècord absolut). Fa mal pensar-ho, però molt més patir-ho. És el cas de la meva companya que fa més d’un any que espera una intervenció que li evitaria continuar patint dolor. Un dolor diari, present, persistent, que només el consum de potents medicaments pot ajudar a mitigar un poc, no del tot. Ella sap que ha de limitar al màxim el consum d’aquests químics. A l’altre costat de la balança hi ha els efectes secundaris i la possibilitat de tornar-ne addicte. Per mantenir l’equilibri, ha d’entregar patiment, aguantar fins que ja no pot més i, llavors, drogar-se (com diu ella). Li van dir que un any, com a màxim. Fa un any i quatre mesos que espera. Ara li diuen que, amb sort, a finals d’any. El títol de la sèrie que protagonitzen PP i PSOE hauria de ser ‘Ofegar-vos’.