TW
2

Comencem per dir-ho des del principi: planificació territorial i Partit Popular són coses antagòniques, ben bé un oxímoron, com aquell que diu ‘calma tensa’ o ‘desordre organitzat’. Aquest últim és perfecte per definir el PP, una organització política creada per liquidar organismes públics que tenen uns objectius tan lloables com vigilar la corrupció (Oficina Anticorrupció, liquidada el mes de març), o vigilar la il·legalitat ambiental i territorial (Comissió de Medi Ambient, liquidada el mes de maig. Existia des de 1986). Queda prou clar que totes les conquestes socials que han aportat salut democràtica, cura ambiental i ordre i regulació en el territori, al PP li incomoden, o directament li repugnen. Cap repulsió li causa, emperò, la nostàlgia de la dictadura franquista d’un extremista de nom Le Senne, o el negacionisme científic d’un altre fanàtic de Vox agraciat amb una conselleria, no precisament per mèrits acadèmics sinó per un joc de cartes.

Planificar en territori, deim, no sembla del gust del PP. La raó és simple, però necessita de certa explicació. Planificar consisteix en elaborar plans que defineixen un model territorial futur. Això vol dir que les activitats en el territori no es poden deixar en mans de l’egoisme d’uns quants ni de processos espontanis. Si fos així, el territori esdevindria fàcilment un caos. Perquè això no passi, els plans es recolzen en unes normes que regulen què es pot fer i a on es pot fer. És la manera de mantenir el nostre territori mínimament ordenat, net i polit.

Tothom estarà d’acord en què una casa endreçada i neta ens complau molt més que no una casa desordenada, contaminada i lletja. La planificació i ordenació territorial té justament aquest objectiu: ordenar els usos del territori -la nostra casa en comú- segons un pla consensuat. El nostre s’anomena Pla Territorial Insular, les normes del qual han estat respectades durant tots aquests anys per la majoria, menys per alguns que, sense respectar-les, han degradat el nostre territori. Si als que volem una illa mínimament ordenada això ens resulta vergonyós, resulta encara més vergonyós que el PP s’hagi posat del costat dels partidaris de la il·legalitat urbanística.

Això ho ha fet a través d’un Decret Llei que perversament ha titulat «de mesures urgents de simplificació administrativa», i que li ha servit per a infiltrar un festival de normes urbanístiques en sòl rústic sense acudir a la planificació, i menyspreant les competències que en tot això té el Consell de Mallorca. És el paradigma de qui vol turistitzar tot i beneficiar als ultrarics perquè continuïn comprant el poc espai rústic i urbà que ens queda genuïnament mallorquí. Per al PP no compten tots els esforços i la pedagogia feta durant anys a favor de la necessitat de planificar segons un model de futur. Al PP li repugnen aquestes eines democràtiques d’ordenació i de control del creixement, perquè són una molèstia per als amics de la corrupció urbanística i dels impactes en el paisatge i el medi ambient. Si la urgència és «simplificar», el PP s’ha lluït simplificant la il·legalitat i el descontrol ambiental.

A un llibre famós, El dret a la ciutat, de 1968, Henri Lefebvre deia que el territori «és un producte literalment carregat d’ideologies». A Mallorca sabem sota quina ideologia -òbviament la de dretes- el territori ha estat més maltractat per urbanitzacions mal dissenyades o situades a llocs impropis, o per una saturació turística instigada per la típica i insensata consigna que diu «fora prohibicions».

La demagògia que amaga aquest eslògan no té límits ètics, justament els que sí tenim els Socialistes de Mallorca. Quan governam, procuram fer de la societat mallorquina una societat més rica en legalitat i en fer les coses bé, des de la racionalitat i no des dels baixos instints. Legislar per protegir, i planificar per garantir el benestar de les generacions presents i futures, són les senyes d’identitat d’unes polítiques territorials d’esquerres que avui contrasten amb la pobresa d’idees d’un Partit Popular perdut en l’embós mental de sempre.