No només idees i discursos

Estam en plena campanya electoral nord-americana, Donald Trump té moltes possibilitats de tornar a ser elegit president i, com sempre, molts es demanen com és concebible que un personatge com ell –un multimilionari que va de triomfador per la vida però que acumula un historial llarguíssim de negocis fallits, un mentider compulsiu i narcisista que es pensa que governar una de les superpotències del planeta és el mateix que manejar una jugueta, un racista i classista i masclista que entén la política com un joc brut de passions baixes i no com la gestió ponderada de la complexitat– tengui garantit el vot de més de setanta milions de nord-americans. La majoria dels nord-americans que el votaran, a més, no han gaudit ni gaudiran mai de cap dels privilegis de Trump, no hi tenen res a veure ni en termes de caràcter ni de quotidianitat ni de cosmovisió ni de moral, i poc o molt endevinen que, en el fons, Trump els menysprea i els considera inferiors: carn de canó electoral. Si les coses són així, ¿per què, idò, són tants que el voten?, es demana molta gent. Les temptatives de resposta que es proven de donar a la pregunta de per què Trump té tant d’èxit (i qui diu Trump diu qualsevol populista reaccionari de maneres i comportament incendiaris) és que ofereix solucions falsament simples per a problemes òbviament complicadíssims. O, també, que sap captar la desesperació de la ciutadania i sap apel·lar-hi i usar-la a favor seu. O, també, que, en temps d’incerteses i de flonjor general, són molts els votants que volen duresa i reclamen una direcció autoritària per a les seves vides i els seus països. No negaré que hi ha alguna cosa de veritat en tot això, però el que de veres explica l’èxit de Trump –i de tants altres com ell– és la facilitat amb què el que és i el que diu arriba a la gent. És a dir, la quantitat d’altaveus mediàtics de què disposa. Perquè la política no és només una qüestió de sistemes ideològics i de discursos persuasius i de personalitats carismàtiques. Tot això hi ha de ser, però si després no hi ha uns canals de transmissió massius d’aquests sistemes i d’aquests discursos, aleshores és com si no existissin. Això explica l’èxit de Trump als EUA. I l’èxit i el posterior fracàs de Ciudadanos a Espanya. I explica també que sistemes ideològics i discursos que podrien tenir més recorregut no el tenguin. La qüestió, sovint, no és tant què dius sinó si la gent pot assabentar-se d’allò que dius.