Homes de combat

Dimecres, 30 d’octubre, tindrà lloc una celebració d’aquest aniversari al Teatre Xesc Forteza de Palma, davant l’edifici de Torre de l’Amor, número 6, on va estar ubicada l’editorial durant setanta anys. És justament per amor a la llengua que mossèn Alcover i F. de B. Moll van dur a terme aquesta tasca ingent que mai no els podrem agrair prou.

Els meus records del ‘vell’ Moll i de Josep Maria Llompart són entranyables. Als meus vint-i-dos anys vaig entrar per primera vegada a l’editorial, un edifici carregat d’anys, vaig fer porques passes i vaig veure un home amb ulleres color d’or arraconat darrere una màquina d’escriure de la marca Olivetti. Era en Josep Maria Llompart. Tenia a mà el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra. El diccionari Alcover-Moll, amb els seus deu volums, no li hauria cabut. Es dona el cas que avui en dia li hauria bastat consultar el diccionari per internet i que les calaixeres farcides de fitxes amb el material per escriure’l, que en Moll va recollir per totes les terres catalanes, cabrien dins un pen drive. Si vivim, coses veurem.

El que no hauria d’arribar mai és la desaparició de la nostra llengua, per la qual van combatre aquests homes. Una llengua que sempre ha estat en perill, com hi està el món modern amb les crisis i les guerres continuades. Els avenços informàtics, la desídia davant la cultura, les invasions forasteres i altres plagues ataquen aquesta llengua que és un tresor preciós que no sabem avaluar. Joan Perucho em va contar que a un congrés internacional va llegit en català i que en acabat li van dir, lloant-ne la sonoritat, quina llengua més formosa!