TW
2

La majoria de les 4.227 persones que es suïcidaren l’any passat eren treballadors pobres que no poden comprar un pis ni llogar en solitari. En alguns casos, persones que estaven a punt de ser desnonades. Però el govern espanyol d’«esquerres» (cometes estupefactes) continua defensant més els interessos de la minoria rendista encapçalada per la ministra Rodríguez que els dels treballadors.

Càritas, l’organisme de beneficència de l’Església, ha llençat una campanya per ajudar a persones majors castigades pel preu dels lloguers. Amb el lema ‘Actua per una vellesa digna’ ens conviden a donar doblers per proveir-los de sostre. Paradoxalment, l’Església és la principal immobiliària d’Espanya. Té milers de temples, rectories, cases, pisos, oficines, aparcaments, hotels, hospitals, locals comercials, terrenys, universitats, escoles... Fa dos mil anys que factura! A més, a partir de 1936, es va «quedar» (cometes de setè manament) unes 100.000 propietats que havien estat espoliades a víctimes de la dictadura franquista. I, des de l’any 1998, gràcies a una llei d’Aznar, n’han «immatriculat» (ídem) altres 100.000.

A través de la declaració de la renda, l’Església cada any rep 500 milions d’euros de la casella dels fidels i de la destinada a finalitats socials (Càritas es finança exclusivament amb aquesta segona casella i donatius), almoina si consideram els 12.000 milions que el govern espanyol atorga anualment a la cúria. A tot això, hi hem d’afegir els guanys milionaris que obtenen invertint en borsa, amb mitjans com la COPE, lloguers i multitud de negocis.

No fa falta ser economista per veure que l’Església, amb tot el que posseeix, podria donar un tomb miraculós a la crisi de l’habitatge evitant milers de suïcidis. Què en pensaria Jesucrist veient com els seus, en canvi, guarden milers de milions al banc i continuen depredant propietats? Entraria a la Conferència Episcopal enfurismat: «Heu convertit casa meva en una cova de lladres! Us estranya que hàgim d’importar els capellans del Tercer Món, fariseus?! Qui voleu que us cregui si fins i tot jo perd la fe!».

«Qui tengui dues túniques, que en comparteixi amb qui no en té; i qui tingui menjar, que faci el mateix». Lluc 3:11.