Em compadesc de tots els pobres homes que realment creuen que estan exempts de perpetrar les violències masclistes. Ells, tan vulnerables, amb la pell tan fina que és xerrar de violadors i se sulfuren. Pobrets. La vertadera generació de vidre és intergeneracional.
Fa anys que som pedagògiques i amables perquè no s’ofenguin. Per no confrontar. Però jo ja estic esgavellada per mor de les històries d’amigues, de conegudes o de desconegudes que he sentit durant anys. El temps ens ensenya que no ens queda més remei que anar ben vives, que els agressors són a totes bandes.
Però seguim aquí, un altre any a les portes del 25-N, Dia contra les violències masclistes, tot i els friquis misògins que ens etiqueten com exagerades. Per ells, un petit recordatori: la por canviarà de bàndol. No ho dubteu gens.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Em sap greu que faci aquest tipus de generalitzacio quan amb altres temes o contextes procuren fugir-ne. Durante molts d'anys he estate casat i sempre, sempre vaig tenir el més gran respecte per la meva esposa. Poster perque el fet de que una altre persona decideixi compartir amb tu tot el que té, que es la seva vida, es el minim que es mereix. Em pensaré si seguir llegint-le. Ho sentó.