TW
0

Enguany, per segon any consecutiu, ens hem trobat en la lamentable situació de no poder llegir una declaració institucional al Consell de Mallorca. Els partits del PP i Vox han decidit no sumar-s’hi, obligant-nos als grups de l’oposició a fer la lectura d’un manifest per compte propi, on expressam els compromisos que estem disposats a defensar, perquè la vergonya d’aquesta xacra no canviï de bàndol. És vergonyós que allò que hauria de ser una declaració solemne a la seu plenària es vegi deslegitimat per l’estratègia del PP de blanqueig del negacionisme de la violència masclista propugnat per Vox. Aquesta manca de condemna permet que els seus socis rebentin els minuts de silenci i exhibeixin pancartes amb frases com «la violència no té gènere». I, malgrat que hem hagut de fer la lectura del manifest, el PP ha titllat aquest acte de «númerito» i «show», una actuació molt determinant per a qüestions com aquesta, però que contrasta amb el seu silenci absolut del president Galmés, davant dels actes dels seus socis de Vox que pertorben moments de respecte com els minuts de silenci.

És això respecte a les víctimes, senyors del PP? ‘No tots al Consell apostam per un futur sense violència masclista’ no és només un lema, és una realitat que han escollit ignorar. I quin comodí d’escapament millor que fer que el problema sembli un «numerito»? Clar, així eviten prendre mesures reals!

A més, ens trobam amb situacions absurdes com la d’aquesta setmana, quan a l’Ajuntament de Palma va considerar que la Policia Local deixés de prendre denúncies per violència masclista. És realment terrorífic pensar que a la ciutat hi hagi dones que, en moments d’angoixa i vulnerabilitat, no podran comptar amb el suport policial perquè algú pensi que hi ha coses més importants. Aquesta mesura que, gràcies a la pressió social i política, ha estat rectificada parcialment pel batle, queda en una incertesa perpètua, amb la promesa de revertir retalls que, per cert, continuen estant en l’aire.

Podem veure com per al PP, la lluita contra la violència masclista no és una prioritat. Els seus pressupostos eliminen totes les referències específiques a aquest tipus de violència, per tal de satisfer els seus socis de Vox. I sí, per molt que s’esforcin a dir que augmenten els pressupostos en igualtat, menteixen! Retallen les ajudes a dones emprenedores i eliminen convocatòries dels plans estratègics d’igualtat als municipis amb excuses banals. Mentrestant, la rebaixa impositiva a la qual ens sotmeten, a la immensa majoria de persones treballadores, impedeix que puguem créixer i garantir nous serveis. Ben bé que han après a «tocar la guitarra per fer ballar la veritat en el seu compàs!

La raó és que són els mateixos que posen en marxa un centre de crisi per violència sexual, però decideixen situar aquestes dones vulnerables a la 13a planta, enmig d’un polígon. Una condició sine qua non als concursos emesos per altres diputacions ha estat sempre situar-lo en un lloc cèntric, a una planta baixa o com a molt en un primer pis, facilitant així l’accés i la discreció per a les víctimes. Potser pensen que les dones que cerquen ajuda necessiten una excursió abans de rebre atenció, com si l’angoixa i la urgència fossin elements que poden esperar.

Són especialistes a dir una cosa i fer-ne una altra. Cal desplegar mesures com la promoció de les taules de coordinació per la violència masclista als municipis, però en aquells on governen amb Vox, millor no convocar-les. Quina por! No sigui cosa que la realitat els faci unes pessigolles incòmodes.

Fa vint anys que vam aprovar la llei de violència de gènere, una llei pionera que s’hauria de desplegar de manera conjunta per totes les institucions, tots els partits polítics i tota la ciutadania en general. Però, malauradament, i en la realitat que vivim, per molt que el PP i Vox, i els mitjans de comunicació afins intenten blanquejar la situació, ‘No tots al Consell apostam per un futur sense violència masclista’ s’ha convertit en una xacra palpable. Perquè, només construint un Consell compromès amb la veritat podrem aspirar a un futur sense violència masclista.