Núria Pascual07/12/24 4:00
TW
0

Avui mirava ca meva. El banc que vaig comprar i que serveix de taula del televisor perquè sortia més barat que un moble a posta. El televisor que em va regalar la meva padrina jove. El sofà que em va sortir gratis, també. L’aparador suec i atrotinat que vaig dur de Barcelona. Les perxes que vaig comprar de fusta pel penja-robes. Les estanteries noves pels llibres que substitueixen les capses de fusta de vi. L’espelma que em va regalar una amiga. Les fotografies que tinc penjades. El quadre que em va dibuixar el meu germà.

Els continguts romanen, però he de deixar el continent: no puc pagar més el meu pis i he de partir. Partirà també la pena que m’ompl quan mir la que d’aquí poc ja no serà ca meva, però la ràbia que sent per la manca de solidaritat i l’odi de classe viuran sempre amb jo. Sempre.