TW
2

Na Belén es distreu a classe i juga amb els bolígrafs. En Lluc molesta els seus companys. En Joan no fa absolutament res. Na Marga va bé, però podria rendir més. En Kevin és una mica despistat. N’Elena té un nivell superbaix. N’Hugo no treballa. N’Alejandra està desmotivada. En Toni ha entregat l’examen en blanc. N’Anabel interromp i no fa el que ha de fer. Total… no em deixen fer classe».

Hi ha alguna solució per a una classe així? Sí, n’hi ha. La clau és la motivació. El diccionari, si busquem la paraula motivació, diu que és moure l’acció. La motivació és essencial per a un aprenentatge sostingut i per mantenir alt el nivell de treball del grup de classe. Perquè l’aprenentatge sigui positiu, la motivació l’ha de fer la pròpia tasca. Hi ha d’haver motivacions externes i cal afegir-hi l’aprovació de l’adult. Aquests són els tres factors bàsics i més importants a la pràctica a efectes de motivació.

És important aturar-nos a pensar a fer amb l’alumnat activitats que siguin per si mateixes motivadores, activitats mitjançant les quals l’estudiant, a més d’aprendre, s’ho passi bé, ja que per aprendre no cal patir. Més aviat s’aprèn millor gaudint de l’aprenentatge a llarg termini o de l’aprenentatge significatiu, alhora que controlem així la variable de la motivació a l’aula.

L’aprovació de l’adult animant els nins, les nines i els joves a continuar amb el seu esforç d’aprenentatge anima a repetir la conducta en positiu. En aquest sentit, expressions com «fas la feina molt bé», «esteu treballant bé», «segueix així», «sou una bona classe», etc., animen l’alumnat, mantenen alta la moral del grup, fan l’ambient més cordial i, en conseqüència, quan es diuen de manera sincera, la motivació creix.

És habitual que, quan un alumne, una alumna o tot un grup de classe fan la feina bé i tenen bon comportament, no es digui res «perquè és el que toca». Però quan ho fan malament, se sol donar importància a aquest fet. Per motivar els nins i els joves és tan important reconèixer que les coses s’han fet bé com assenyalar que no ha estat així, segons el cas.

Per repetir una conducta, és bàsic reforçar-la en positiu, cosa fonamental durant la infància i l’adolescència. Així es preveu i evita la conflictivitat, i es millora el clima de l’aula, perquè l’alumnat estigui ocupat en la feina i en l’aprenentatge. Aquesta manera de procedir funciona tant a casa com a l’aula, en un aniversari, a l’esport, a les activitats extraescolars, etc.

Exactament el mateix que passa a l’aula passa la majoria de vegades a casa. Els pares, mares i familiars els hem d’ensenyar als nins i nines a ser persones honrades i facilitar-los la formació que els permeti estar preparats, i alhora motivar-los a focalitzar i prioritzar que vagin bé als estudis. És fonamental també valorar i reforçar els èxits i la bona actitud a la familia.

Valorar els docents és essencial. Una bona estratègia per als pares és dir als nins i als joves: «Si un examen no et surt bé, no et direm res, ja que això pot passar alguna vegada, ens ha passat a tots, però et demanarem si has estudiat?». Cal ser exigents en l’estudi dels fills i filles en la seva justa mesura, encaminar els fills des de petits cap a la motivació per la feina ben feta, cap a la bona educació en valors positius, cap al compliment de les normes i, d’altra banda, donar valor a l’escola, a l’estudi i als professors és la millor inversió que podem fer com a pares i mares.