Parlar amb en Guillem

Vaig dubtar molt abans de decidir-me a fer un altre llibre de converses. Ja n’havia fet dos (un a Joan Francesc Mira el 2009, l’altre al meu tio Damià Ferrà-Ponç al 2012) i sabia de sobres la feinada que duen i la poca repercussió que tenen i el nul prestigi que reporten. Un dels problemes del nostre sistema literari és que fer vint-i-cinc poemets o una novel·la plagada de clixés està molt més valorat que treballar bé altres gèneres considerats menors. Per exemple, els relacionats amb el periodisme. Per exemple, l’entrevista. Per tant, la idea de fer un tercer llibre de converses se’m feia una muntanya. Cada vegada que parlava amb en Guillem Frontera, però, em revenia la mala consciència. «Guillem, has d’escriure les memòries! Ets la persona amb l’anecdotari més ric que conec, i no pot ser que totes aquestes vivències, totes aquestes coneixences i totes aquestes idees i històries es perdin». Quan l’hi deia ell em mirava amb ironia peresosa, mig esbufegava i mig somreia, i a la fi contestava: «No les faré». La biografia de Frontera té la virtut de ser singular (personal i intransferible) i, alhora, representativa. Vull dir que, tant per obra com per caràcter i per trajectòria, en Guillem va ser únic, però que la seva vida personal i professional serveix per explicar perfectament les èpoques que va viure, des de la Mallorca preturística fins a totes les giragonses de la modernitat, passant pel boom turístic i els seus impactes. També per explicar tots els mons tan diferents que va conèixer: l’Ariany secularment antic i rural, el nacionalcatolicisme del seminari de la Porciúncula, la Palma estreta i grisa dels 60 i la Barcelona efervescent dels 70 i el Madrid del tardofranquisme, el món del periodisme i de l’art, el món de la literatura i de la política... A la fi, em vaig espolsar la peresa, el vaig començar a visitar a ca seva de Palma i d’Ariany i, a partir de quaranta hores de conversa gravada, el 2017 vaig publicar el llibre Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta (Lleonard Muntaner). M’han passat moltes coses bones a la vida (esper que duri, i don les gràcies a qui correspongui), però no tenc cap dubte que entre les millors hi ha haver pogut parlar molt (cara a cara o per telèfon, fent feina o dinant o sopant, xerrant de política i de llibres i de pintura, o xafardejant) amb en Guillem Frontera. M’ho he passat tan bé amb tu, Guillem, i he après tantes coses.