Rèquiem per l’educació pública

El primer acte del crim contra l’educació pública, que ja deixava entreveure les fosques intencions del Govern balear, va ser subtil, però premonitori alhora: la integració de l’ensenyament privat dins l’organigrama educatiu. Quan els centres privats varen ser inclosos en la Direcció General de Personal Docent, es va fer evident l’existència d’un pla escrupolosament orquestrat, amb premeditació i traïdoria, per carregar-se el sistema públic i impulsar-ne el privat. De fet, aquesta maniobra, efectuada sota l’aparença d’un simple reajustament administratiu, va marcar l’inici d’una crònica d’una mort anunciada.

La gratuïtat de l’etapa 0-3, una de les grans promeses electorals de Prohens, ha resultat ser una pista falsa, intencionadament col·locada a l’escena del crim, que amaga una privatització descarada. En lloc d’invertir en la creació de noves places públiques, el Partit Popular ha optat per ampliar l’oferta privada, deixant els nostres fills i filles en mans d’empreses privades. Segons el sindicat STEI, enguany s’han oferit només 102 noves places públiques, que contrasten amb les 600 noves places privades autoritzades. Així, el Govern, que hauria d’estar al servei de la ciutadania balear, es rendeix als interessos privats, afavorint només els poderosos, mentre els nostres fills i filles paguen les conseqüències d’aquest virulent atac contra l’educació pública.

Podríem pensar, innocentment, que tot això és fruit d’una successió de casualitats, però res més lluny de la realitat: no són decisions aïllades ni fortuïtes, sinó que responen a un pla minuciosament dissenyat pel PP per desmantellar progressivament els serveis públics, que vetllen pel benestar de tota la ciutadania, en benefici d’un sistema privat que només afavoreix uns pocs privilegiats. Aquest model, que es fonamenta en la falta d’habitatge públic i en un sistema educatiu i sanitari semiprivatitzat, està creant una societat desigual, on la classe alta, entre la qual hi ha una elit estrangera amb alt poder adquisitiu, en surt beneficiada, mentre la gent treballadora és expulsada i queda totalment desprotegida.

El veredicte del jurat és contundent: l’educació pública, l’eina que garanteix la igualtat d’oportunitats i cohesió social, ha estat víctima d’un assassinat premeditat. No hi ha cap dubte sobre l’autoria del crim: el Partit Popular ha empunyat el ganivet, amb la complicitat dels interessos privats i l’obsessió de convertir l’educació en un negoci sota la fal·làcia d’una meritocràcia basada en el ‘tant tens, tant vals’. Els culpables no amaguen les seves intencions. Al contrari, les confessen sense rastre de penediment.
Amb la vènia, senyoria: aquí no només s’ha matat un servei públic, s’ha enterrat també una part essencial de la nostra societat, que necessita l’educació com a motor d’ascensor social i igualtat d’oportunitats, independentment del nivell de renda dels progenitors. Amb cada retallada i cada cessió als interessos privats, el Partit Popular condemna les generacions futures a un horitzó de desigualtat, imposant un model de societat que perpetua la precarietat: a les Balears no calen universitaris, cal mà d’obra barata que abandoni els estudis aviat per convertir-se en cambrers, cuiners o cambreres de pis que treballin sense remugar.

La història no perdonarà aquells que, amb la seva indiferència i cobdícia, han ferit de mort l’educació pública de tots.