TW
1

Estimat Xisco, encara avui em costa parlar de tu en passat, un home la humanitat i el compromís del qual van transcendir els límits de la política per tocar el més profund de tots aquells que vam compartir la teva lluita per un món més just. La teva partida ha deixat un buit immens, però també un llegat que és far i guia per a tots nosaltres.

Amb la teva serenor i determinació, vas aconseguir que les Illes fossin exemple de solidaritat. Vas fer de la política una eina transformadora i d’esperança per a aquells que més la necessitàvem. La teva mirada sempre va estar posada en els més vulnerables, els oblidats, i els que massa sovint no tenen veu.

Vas ser també un far per a aquells que somiam amb un Sàhara lliure. Mai vas dubtar a estendre la mà al poble sahrauí, un poble noble, digne i resistent, oblidat per molts, mai per tu. Record perfectament com parlaves de la teva visita als campaments de refugiats sahrauís el 1997. Les teves paraules mai van perdre força amb el pas del temps. Cada vegada que en parlàvem, la teva veu era clara i serena, però alhora ferma i plena de convicció: la justícia no es negocia i la dignitat d’un poble no es pot abandonar.

Els teus gestos no eren simbòlics sinó de compromís real. No et limitares a sols paraules o a discursos grandiloqüents. Vas escoltar i actuar. Vas entendre la realitat sahrauí i et vas implicar, amb el cor per davant i amb una voluntat indestructible. Vares apostar decididament per la causa sahrauí. També vares creure i donar suport al projecte Madrasa, que simbolitzà una de les mostres més evidents de solidaritat i compromís social de les Balears amb el poble sahrauí. No només va obrir les portes de la nostra terra a infants procedents d’un desert dur i hostil; també va oferir una oportunitat única de formar-se, superar barreres i, posteriorment, retornar el coneixement a les seves famílies i comunitats.

Gràcies a això, nins i nines nascuts en una terra marcada per l’exili i l’adversitat -però que estimaven amb força admirable- trobaren en l’educació una llum d’esperança. Llum que no només va transformar vides, sinó que es va convertir en motor de canvi, demostrant que l’educació és una eina poderosa per a un futur més just i digne.

Això reflecteix el compromís inqüestionable d’un lideratge polític que sempre va prioritzar les persones i la justícia social. Aquestes iniciatives recorden que la solidaritat no té fronteres i que l’educació és un dret fonamental que pot transformar la societat des de les seves arrels.

El teu compromís inqüestionable ha estat el d’un líder que sempre va posar les persones i la justícia social al centre de les seves polítiques. Ens vas ensenyar que la política és escoltar, empatitzar i actuar en defensa dels drets humans. Amb el teu suport constant i fermesa, vas aconseguir que la causa sahrauí tingués un espai al cor de les nostres Illes. Vas sembrar esperança allà on molts només havien deixat silenci i resignació.

Més enllà del polític, vaig conèixer la persona: humil, honest i pròxim que no necessitava aixecar la veu per fer-se escoltar. Un home capaç d’entendre el patiment de l’altre, d’implicar-se fins al final i de no abandonar mai una causa justa.

Vull també donar-te les gràcies. No només pel que vas fer, sinó per com ho vas fer: amb humilitat, amb valentia i, sobretot, amb el cor per davant. Gràcies per haver-nos recordat que la vertadera política és la que es fa des dels altres i per als altres, sense esperar res a canvi, només amb l’esperança d’un món millor.

T’acomiadam però no et deixam partir del tot. Quedes en cada infant sahrauí que somia amb un futur millor gràcies a la teva implicació; quedes en cada lluita justa que defensam des d’aquesta terra, i quedes en cada paraula que deim, en cada passa que feim i en cada causa que aixecan amb la força de la teva memòria.

Segur que entre les dunes de Sàhara ressonarà la teva veu, la teva esperança i el teu compromís. Perquè homes com tu no se’n van mai del tot. El teu exemple ens obliga; el teu llegat ens guia; la teva absència ens dol, i la teva llum ens il·lumina.

Descansa en pau, president. Seguirem lluitant!