Panta rei

Núria Pascual01/02/25 4:00

Hi ha un je ne se quoi alliberador en el no esperar res de les coses. No des d’un vessant pessimista o desesperançador, ans al contrari: confiar cegament i plenament que res és permanent i que tot pot canviar en qualsevol moment. És la vida.

Tot escapa el nostre control, tot i que ens amarrem amb força, tot i que ens bofeguin les mans d’estirar. Amollar és vital i com a persona que viu sota la penitència constrenyent de l’ansietat, aquests breus moments de clarividència són la clau per continuar endavant. Al final, és cert que hi ha qui abraça millor els canvis. Però entendre que, al cap i a la fi, totes estam aquí intentant subsistir com podem perquè no en sabem, reconforta. A més, compartir el pes de saber que la vida és una successió d’instants incontrolables, fa que viure sigui més senzill.