Després de les converses mantingudes amb pescadors, arran de la moció que presentàrem al Consell de Mallorca en defensa d’aquest antic ofici, no podia deixar de venir-me al cap aquells versos de la meravellosa Balada d’en Lucas: «Jo tenia una barca... unes xarxes a la platja i una dolça matinada al despertar». Una havanera tantes vegades escoltada a la Platja d’en Repic de Sóller, que encapsula amb senzillesa el que significa viure del mar.
Jo tenia... dues paraules que per molts de mallorquins avui en dia evoquen nostàlgia, però que adquireixen una dimensió superior quan les diu un pescador. Perquè els pescadors tenien més que una professió. Tenien una vida dedicada a la mar. Tenien una manera de viure i una connexió amb les ones que entenem bé els mallorquins de venes salades. Un ofici que és patrimoni de tots, arrelat a la història i la cultura de Mallorca i senya de la nostra identitat. Tenien una barca de bou, unes xarxes de matinada i la saviesa de qui sap esperar, escoltar i respectar.
Així ho han fet sempre i els temps actuals no en són una excepció: escoltar la mar Mediterrània i respectar-la com a una mare. Els pescadors mallorquins duen anys fent sacrificis per bé de la sostenibilitat del seu mitjà de vida: reduint significativament els dies de feina i duent a terme millores com les noves mesures de selectivitat. S’han adaptat al ritme del Mediterrani i han aconseguit recuperar-lo.
Però tot i fer les coses bé, aquest any 2025 la Comissió Europea els imposarà encara més restriccions i els ofegarà fins al límit. Per això, malgrat tot el que tenien i encara que reflecteixen perfectament l’esperit comunitari, avui els pescadors ja no tenen res més que por per un futur incert. Per l’amura els entra un temporal i una tramuntana que no poden navegar sols i si cau la pesca d’arrossegament caurà tot el sector.
A la competència deslleial i la manca de relleu generacional li hem d’afegir que Brussel·les desconeix la seva realitat i per això és important la tasca que hi estan fent els nostres eurodiputats i també tot el que podem fer des d’aquí. El nou comissari de pesca i oceans s’ha mostrat més receptiu amb els interessos dels pescadors i s’ha pogut evitar el pitjor dels escenaris... però queda molt per fer i és imprescindible el suport institucional, sense excepció. Així ho hem fet al Consell de Mallorca: exigint a la Comissió Europea que escolti als pescadors i al govern d’Espanya que vetlli pels seus interessos, ja que tenim una flota petita i el fet diferencial de ser unes illes amb zona geogràfica independent i tot això fa més senzill regionalitzar i poder arribar a acords. Pel que fa directament a les nostres competències insulars, potenciarem la promoció del peix local, fresc i de qualitat, com una aposta per la sostenibilitat i pel futur dels pescadors mallorquins, que surten a la mar per abastir el nostre mercat interior.
Com a la Balada d’en Lucas, els pescadors tot s’ho juguen però, en canvi, no tot ha d’estar perdut. De moment, el sector podrà subsistir amb molt d’esforç. Tot i això, per a ells no ha de ser una qüestió de sobreviure sinó viure del seu ofici i que els més joves tornin entonar aquell ‘mare, vull ser pescador’ que asseguri el relleu generacional. És imprescindible que tots valorem i preservem aquest ofici. Per això des del Consell de Mallorca ens hi sumam, per assegurar que les futures generacions puguin seguir vivint del mar, gaudint del nostre peix i preservant un passat que és també present i ha de ser futur.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.