La feina segons una certa esquerra

Una de les evolucions més sorprenents d’una part de l’esquerra al llarg de les darreres dècades té a veure amb com ha canviat la seva concepció de la feina. Abans, per als militants de l’esquerra -sobretot, diria, pels comunistes clàssics-, la feina emancipava i dignificava -únicament els senyors paràsits i els ganduls egoistes no volien treballar o menyspreaven la feina-; ara, en canvi, per a una part de l’esquerra ja d’entrada sembla que la feina és dolenta, i embruta, envileix i esclavitza. Que hagi canviat la concepció fa que també hagi canviat l’objectiu principal d’una part de l’esquerra en la lluita laboral: ara ja no es tracta que la gent pugui fer feina en millors condicions i guanyant el sou que es mereix sinó que es tracta que la gent no hagi de fer feina o hagi de fer tan poca feina com sigui possible. És clar, això en un món ideal podria tenir el seu sentit o la seva gràcia. En el món real, però, és simplement inaplicable. Aquest apunt, és clar, no pretén reforçar els prejudicis i els discursos tendenciosament interessats de la dreta sobre l’esquerra: que si són uns ganduls, que si només saben viure de subvencions, que si no volen fer mai res de profit... Des de la dreta, també sovint es prediquen unes coses i, després, se’n fan unes de contràries: es fa apologia de la cultura de l’esforç, però es viu de parasitar el poder i s’abusa dels privilegis; es diu que tot el que és públic és dolent, però es vampiritzen sense manies ni escrúpols els recursos públics i s’intenten socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis... Al Campanet dels anys 30, els senyors -classe conservadora, ideologia sovint reaccionària- feien por als pagesos del poble advertint-los que els comunistes els prendrien la quarterada (el petit bocí de terra que alguns tenien en propietat). A la URSS, els petits pagesos no tenien dret a posseir ni una quarterada. Digau-me boig, però diria que l’ideal és que els pagesos puguin tenir la seva quarterada i la puguin treballar en bones condicions. I qui diu pagesos i diu quarterada diu qualsevol altra professió i etcètera. Una de les amenaces greus que ens prepara el futur és que els individus siguem cada vegada menys protagonistes del nostre món i la nostra vida. Aquells sectors de l’esquerra actual que no saben sinó tractar els ciutadans amb paternalisme i condescendència, sembla que no volen fer res per aturar-ho i revertir-ho.