Torre de la pólvora del Puig de Sant Pere al “Plano del baluarte de la Cruz y sus contornos” de Martín Gil de Gaínza, 1728 (del llibre de Tous Meliá).
A les ciutats importants era habitual l’existència d’unes torres que servien de dipòsit i custòdia de la pólvora que havia de ser emprada per l’artilleria. Funcionaren durant centúries, especialment entre els segles XVI i XIX. A Palma, l’antiga ciutat de Mallorca, n’hi havia tres, d’aquestes torres de la Pólvora: dues a la ciutat alta i una a la ciutat baixa. Les de Canamunt se situaven al camp de la Llana (vora el convent de Caputxins) i al carrer del Senyal del Peix (a prop de la Travessa d’en Ballester i del centre Flassaders); al costat, a prop de la porta de Sant Antoni i de l’actual Escola Graduada, hi havia també un magatzem de Pólvora, dit del Socorrador. La tercera torre, la de Canavall, era a la murada del puig de Sant Pere. Els Estims de 1685 documenten les dues primeres; en canvi, no diuen res de la del puig de Sant Pere.
Fora porta, també hi havia una torre de la Pólvora, vora sa Quarantena del Terreno; recull Joan Llabrés Bernal, amb motiu de començar allà unes pedreres: «Fue preciso demoler antes una torre o almacén llamado de ‘sa pólvora’, que dominaba aquellas peñas y reemplazarse con otra de más perfecta construcción y mejor resguardo sobre el Torrent del Mal-pas» (Llabrés Bernal, J.: Noticias… I, 377).
Les disposicions de la monarquia sobre fortificacions sovintejaven, com l’ordre del 6 de maig de 1679 signada a Madrid pel Marqués de Villalva, que fa referència a una nova torre de pólvora: «Lo que su Mag.d ha resuelto se vaya executando en las fortificaciones de la isla de Mallorca, es lo siguiente:... Que se fabrique la nueva torre para poner la pólvora y municiones de consumo ordinario» (Ixent, 1679).
Per altra banda, a la ciutat sempre hi hagué una casa d’armes; en aquest sentit, maria Barceló aporta que el 1463 el Gran i General Consell ordenava reparar el porxo de la casa de les Armes de la ciutat, que se situava a prop de la Drassana. Molt més recentment, a partir d’un projecte de Martín Gil de Gaínza, de devers 1727 , es reformà el magatzem del costat nord-est del palau de l’Almudaina. Juan Tous Meliá reporta el plànol i explica que s tractava de «construir una sala de amas en la esquina Norte del Palacio de la Almudaina, aprovechando el espacio conocido como Celler Real, situado entre las dos torres del Celler y del Jueu».
La torre de la pólvora del Camp de la Llana
La torre de la pólvora del Camp de la Llana, encara que sense designar-la amb cap nom, es documenta el 5 desembre 1682 amb motiu del paorós incendi produït al Forn de Vidre nou, vora la murada, en la demarcació parroquial de Sant Miquel; diu el Cronicón: «incendio en el horno de vidrio nuevo, junto a la muralla, parroquia de San Miguel… se hubiera propagado el fuego a una torre cercana que servía de polvorín…» (Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 439).
La Torre de la pólvora del Camp de la Llana es documenta als Estims de 1685; aleshores la construcció -o dipòsit- era situada a la parròquia de Sant Miquel, a la illeta a la qual donava nom, denominada «Illa de la Torra de la polvora del Camp de la Llana»; era propietat de la ciutat, i no consta valoració. Textualment, el document diu així: «Torra de la polvora de la Ciutat» (ARM, D-1253, Estims de 1685, f. 89). En el plànol de Palma atribuït a Geronimo Cánoves es pot veure la torre clarament grafiada , entre l’hort de Santa Catalina de Siena i el convent de l’Olivar, al sud-oest del que després seria convent de Caputxins, al cantó del carrer de Bobians (desaparegut) i dels Caputxins (Tous Meliá, Juan: Palma a través de la cartografía, p. 97).
El Plànol de 1771, aixecat amb motiu de la creació del convent dels Caputxins i conservat a l’Arxiu Municipal de Palma, esmenta la torre, amb el nom de ‘almacén’ i afirma que ja no serveix: «n) Almacén de pólvora q.e no sirve». Es grafia ben al costat de l’hort de Santa Catalina (de Siena). No obstant això, 47 anys més tard apareix a l’Apeo de 1818, a la illeta n. 102, que és la mateixa que la del convent de l’Olivar: «Manzana 102. 1 y 2 El Conv.to del Olivar... 9 a 11 Torre de la Pólvora» (ARM, D-1530, Apeo de 1818, f. 38)
La torre de la pólvora del Senyal del Peix i la factoria de pólvora del Socorrador
Els Estims de 1685 assenyalen, en indrets diferents però molt propers, la casa on es fabrica pólvora i la torre de la Pólvora pròpiament dita. En primer lloc es registra la factoria: «Illa de Santa Fee fins a St Antt de Padua murade murade... La case hahont se fabrica polvora de la ciutat» (ARM, D-1253, Estims de 1685, f. 25r). Un poc després es reporta la torre o magatzem de pólvora: «Illa de la torra de la polvora del Señal del Peix» (ARM, D-1253, Estims de 1685, f. 50).
La torre de la pólvora del Senyal del Peix es documenta abans dels Estims de 1685. Concretament, amb motiu de la pesta de 1652, com recull Zaforteza-Musoles: «Cantó de la Pólvora des Senyal del Peix: En la calle de la Estacada actual, hubo una de esas torres llamadas de la pólvora, que se utilizaban como almacenes de esta materia...». Aquest autor ja ens adverteix d’una qüestió evident: és «distinta de la del puig de Sant Pedro». Per tant, d’aquesta torre de la pólvora, «tomaría nombre ese cantó, de la calle del Senyal del Peix, hoy calle del Pez, que como sabemos se halla junto a la primera». El document antic diu: «dia 6 de agost de 1652. Dit dia morí Elisabet Mascarona, estava al cantó de la pólvora del Senyal del Peix» (Zaforteza-Musoles, D.: II, 344). Avui en dia és una zona completament modificada amb la reforma urbana de la Gerreria, vora la nova plaça de Raimundo Clar.
Diego Zaforteza Musoles explica el carrer del Socorrador: « Es la actual calle del Socorro... conocida por es Presidi vell porque las bóvedas de la muralla comprendida en este trozo sirvieron de cárcel, se utilizó durante muchísimo tiempo para los dos socorradors propiedad del Ayuntamiento, en los que se sacrificaban y degollaven o ‘socorraven’ las reses de cerda para el consumo de la ciudad... En el siglo XVI, en esta calle había la casa gremial dels traginers de garrot pegada a la muralla, la ‘casa de la Universitat ahont se fabrica pólvora’, y un forn de vidre, en el XVIII» (Zaforteza Musoles, D.: V, 284-285).
Noticias relacionadas
El 30 de maig de 1685 un interessant document del notari Valentí Terrers, inèdit, ens situa la fàbrica de «sulphureus pulvis» o sigui pólvora: «Joan B. Barcelo & Amer... quasdam domos consistentes in botigia algurfia & currallo eisdem contiguo, cum puteo ibidem constructo, que olim fuerunt Joanna Ballester situatas intus civitatem Majoricarum, in parrochia S.ta Eulalia, in vico vulgo dicto del Socorrador... cum domibus universitatis ubi fabricatur sulphureus pulvis, sive polvora, contiguis meniys civitatis & ex alia parte cum propugnaculo vulgo bastio huius civitatis»
(ARM, Prot. T-997, Notari Valentí Terrers, f. 79v).
La torre de la pólvora del Senyal del Peix es documenta l’any 1702: «unes cases … situades dins la present ciutat de Mallorca, en la parroquia de Santa Eulalia, en lo carrer de la Flassaderia, olim del Molí de vent. Afronten de una part ab dit carrer de la Flassaderia, de altre ab cases de Juan Bauza, flassader, y de altre ab cases que foren de Gabriel Roig, hostaler, y de altre ab travessa pública que va a la Torre de la Pólvora del Senyal del Peix…» (Zaforteza Musoles, D.: V, 318-319).
La torre de la pólvora del Senyal del Peix es documenta el 14 de juny de 1710 en les confrontes de la casa del fuster Miquel Barceló, que vivia «in parroquia Sta Eulalia in vico dicto del Señyal del Pex davant la torre de la polvora» (ARM, ECR-567, f. 305). El carrer de la Torre de la Pólvora, vora el del Senyal del Peix es documenta moltes vegades; sortia al carrer de la Ferreria; Zaforteza Musoles aporta una nota de l’any 1719: «unes cases situades dins la present ciutat de Mallorca, en lo districte de la parroquia de Santa Eulalia en lo carrer dit lo Senyal del Peix… confronten, de una part ab dit carrer, de altre ab carrer dit de la torre de la Pólvora» (Zaforteza Musoles, D.: V, 317-318).
La factoria de la pólvora del carrer del Socorrador es documenta el 17 de juliol de 1711, en unes confrontes de la casa que Llorenç Martorell i Antonina Quetgles, cònjuges, varen vendre a Joan Monserrat; l’immoble exactament era una botiga amb una porció de corral «in parroquia Sta Eulalia in vico dicto del Socorredor» que confrontava per dues parts «cum currallo et muro pntis civitatis a hon se fa la polvora» (ARM, ECR-567, f. 419v). Podem confirmar, per tant, que la factoria de pólvora se situava a les voltes de la murada, vora l’actual Escola Graduada.
El carrer del Socors també es deia carrer de l’Acorador, referit a la matança de porcs. Zaforteza Musoles aporta un document de 24 de juliol de 1720, una capbrevació de la casa d’Elisabet Serra, on s’esmenta la fàbrica de pólvora: «en la calle del Acorador, confrontant ab dit carrer públic, de altre ab gerreria de Geronia Sastre, y de altres dos parts ab corral y murada de la present ciutat, ahont se fabrica pólvora» (Zaforteza Musoles, D.: II, 58).
Els canvis toponímics eren freqüents; així, un document de 1718 ve a dir que el carrer de la Torre de la Pólvora antigament era el del senyal del Peix: «Unes cases… situades dins la present ciutat de Mallorca en lo districte de la parroquia de Santa Eulalia en lo carrer dit la travesia den Ballester. confronten, de una part ab dit carrer publich dit la torre de la Pólvora, antigament del senyal del Peix» (Zaforteza Musoles, D.: V, 318-319). L’any 1825 també es documenta el carrer de la Pólvora vora la Travessa d’en Ballester i la torre de la Pólvora que li donava nom. Zaforteza Musoles, novament, aporta el document; identifica el carrer de la Pólvora amb l’actual de l’Estacada: «Otra calle hubo que se conoció por este nombre, y por la referencia que tenemos, parece fue la actual de la Estacada. «1825. Manzana 81. Casas llamadas el hostal de Buñola, que consisten en botiga-corral, establo, cuartos y una algorfa en la parte de la Torre de la Pólvora, sita en la calle de Ballester. Lindes: con dicha calle (Ballester) con algorfa del denunciante de las mismas pertenencias, calle de la Pólvora en la cual tiene una puerta la casa de Guillermo Mulet» (Zaforteza Musoles, D.: V, 74). A la fi, un document de 1827 esmenta la placeta de la Torre de la Pólvora: «Vicente Rosselló, como administrador de la obra pía de Bernardo Vallori. Botiga y corral en la calle del Socorrador, n. 6 y 7. Lindes: con dicha calle, botiga de dicha obra pía, calle que va al foso de la muralla, plazuela llamada de la Torre de la Pólvora (Zaforteza Musoles, D.: V, 318).
La torre de la pólvora del Puig de Sant Pere:
Com hem dit, els Estims de 1685, no esmenten la torre de la pólvora del puig de Sant Pere. En canvi, es documenta perfectament al «Plano del baluarte de la Cruz [sic: de Santa Creu o de Sant Pere] y sus contornos con un quartel que se propone por un batallón», signat per Don Martín Gil de Gaínza el 22 de febrer de 1728. La torre apareix grafiada i identificada amb la lletra F al plànol, amb una indicació que diu: «Torre de pólvora, que se deve demoler» (Tous Meliá, Juan: Palma a través de la cartografía, p. 97). Se situaria davant el mur de la síquia, just on davalla el carrer de les Barques de Bou, on ara hi ha la plaça de Bonet de San Pedro. Una nota del 4 de desembre de 1745 també refereix explícitament la Torre de la Pólvora del Puig de Sant Pere, en aquell moment encara denominat Puig de Santa Creu : «Enterro del patró Pere Antoni Ferrando, en el carrer de la Torre de la Pólvora, del Puig de Santa Creu. (Zaforteza Musoles, V, 317). Segons Diego Zaforteza Musoles: «La illeta formada pel quarter de Sant Pere, es coneixia amb el nom de Torre de la Pólvora, i donava el nom al carrer, el final del qual era conegut per sa muradeta» (Zaforteza Musoles, D.: V, 74). S’ha dit que la torre de la Pólvora seria la torre medieval, restaurada l’any 2010, situada al capdamunt del carrer de Sant Pere i al final, cap al mar, del carrer de la Pólvora. No obstant això, Bartomeu Bestard, cronista de Palma, comenta: «Es diu que entre aquestes restes es troba una torre pertanyent a la muralla musulmana, però tant les dades arqueològiques com els documentals apunten més aviat que es tractaria de l’antiga casa d’armes que flanquejava la porta de Portopí. Aquesta porta, que també es va conèixer com porta de Santa Catalina, s’articulava a partir d’un arc de mig punt dovellat, a la part de la mar flanquejada per una poderosa torre –desapareguda– que es pot veure en algunes pintures del segle XVII on es representa la façana marítima de Palma. Aquesta torre va ser utilitzada durant molt temps com a magatzem de pólvora, això explica el nomenclàtor del carrer limítrof. Aquesta cantonada de la porta de Portopí va ser desfigurada a partir de la construcció de la muralla dels baluards. (Bestard, B.: Cròniques de Palma, 2011).
Malgrat els possibles canvis produïts al llarg de la història, donam per bona la localització explicitada per Gil de Gaínza en el plànol de 1728; a més, hem d’insistir en l’existència de la torre de la pólvora del Puig de Sant Pere en una època relativament recent, al segle XIX. Diu l’Apeo de 1818: «Manzana 210. 1º Almacen del Rey. 3 Torre de la pólvora» (ARM, D-1530, Apeo de 1818, f. 79). El «Manzanario de Palma (1797-18...)» i el seu comentarista la situen en la illeta corresponent: «Manz. 210 ant.: Cuartel de Artillería. Manz. 208 reformada: Torre de la Pólvora. Desde la Puerta de Santa Catalina hasta el cuartel de Artillería. Comprende las calles de San Pedro. De la Pólvora. Plaza de Santa Catalina: y Muralla.» (BSAL n. 268, juliol de 1902, p. 312)
Santa Bàrbara, protectora de les torres de la Pólvora
L’any 1727 l’Ajuntament de Palma tenia clar que santa Bàrbara era la patrona d’aquestes torres de la Pólvora, i que valia la pena reforçar-ne la devoció; per això demanà al bisbe «se digne instituir y ordenar la festividad de la gloriosa Santa Bárbara», ja que els «rayos y relámpagos continuamente amenazan á esta capital, en los lugares y sitios de los almacenes y Torres de la pólvora; en cuyos puntos ya se vio voltear en sus inmediaciones, considerable espacio de tiempo, un rayo, junto al monasterio de religiosas del convento de Santa Margarita».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.