TW
2

Elena Serra: -Primer que volem saber, perquè ara, per què IB3?

Jaume Matas: -Després d'aquest tres anys en què vaig deixar la política, ja no som polític i he pensat que no tenia que fer cap tipus de declaració després d'haver deixat la política, però els esdeveniments i tal vegada ha estat un error, però jo havia de donar comptes a la justícia com qualsevol ciutadà, i després d'haver pogut fer la declaració, que fa setze mesos venia reclamant, ara crec que sí era el moment, tal vegada ho hauria d'haver fet abans . I IB3 és sa nostra televisió, pel que crec que era el lloc adequat per fer aquesta entrevista.

E.S: -Fiança: d'on surt?

JM: -D'allà on he pogut, en aquets moments aquesta és una fiança desproporcionada, és un tema complicat, l'únic que he pogut aconseguir es una operació de crèdit transitori amb garanties hipotecàries meves i de tercers, però tinc un plaç breu per poder matearitzar garanties i avals de tercers per fer front. Crec que és una fiança absolutament desproporcionada, que me posa en una situació de injustícia que me crea un trastorn irreparable a la meva vida, m'he quedat sense feina, no només és la fiança tenia un molt bon contracte a una companyia americana, aquestes mesures no només me provoquen aquest prejudici, de trobar ajuda per poder fer front a aquesta fiança. I en aquest moment sa meva vida canvia, i tot això sense que s'hagi produït cap judici, sense que pugui ser culpat de res, i és el sistema judicial que hem de respectar, perquè jo crec que serà la justícia i molt més en aquestes circumstàncies, perquè jo crec que serà la justícia la que posi al final les coses en el seu lloc.

E.S: -Què en trobau, de l'acte del jutge?

J.M: -Aquesta es una sentència fet a un procés d'instrucció, respetable, sense cap tipus de acusació provada, de prova de delicte comes. I el que és més greu, jo fa setze mesos que intentant declarar, després de escoltar moltes coses com que se me volia investigar, en aquell moment, el meu misser s'apropa a la fiscalia, i sa fiscalia diu que no es res, que han obert unes diligències secretes, perquè s'han rebut unes denúncies anònimes. En aquell moment jo ja mostro sa meva voluntat de declarar de donar tota la documentació per q s'aclarí, tota la voluntat de col·laboració, però la fiscalia se nega i diu que no i que a més són secretes.El tema de secret és de riure perquè a més tot el procés ha estat secret per jo, però per ells no era secret, cada dia en els mitjans de comunicació i a més d'una forma tergiversada s'ha pogut llegir de tot.

Ara en el mes d'abril, torna insistir, perquè es produeix una investigació en el pis de Madrid, i torn a insistir per col·laborar. Si jo informava era facilitar la labor, tot això va arribar al "judici", a sa intrucció el jutge va considerar que havia de incorporar, vaig torna a repetir la meva intenció de declarar. I aquesta petició s'ha allargat més de sis mesos.

L'únic que vull dir, fer un judici previ sense proves amb elucubracions sense escoltar a les dues parts, crec que això no té sentit comú, quan hi ha un divorci a un matrimoni, quan tu tens dos nins que se baraen i un te conta la seva versió sense proves, hauràs d'escoltar al manco l'altra versió, i durant tot aquest temps jo no he tingut aquesta possibilitat. Jo no tinc més dret que cap ciutadà, ni el vull, però tampoc en vull cap menys.

E.S: -N'estau dolgut?

J.M: -Jo tinc dret a la presumpció d innocència, jo som culpable de res, però és que a més no som culpable de cap delicte, sobretot mentre no se demostri. Segon, tinc dret com qualsevol altre ciutadà a la meva privacitat, jo no tinc intimitat ni privacitat s'ha violat sense cap condemna, s'ha violat tot de la meva vida privada, pe`ro to, de les persones que em rodejaven, de sa meva família, tot. En darrer lloc sa llei d'enjuiçament criminal el dret que dona a qualsevol ciutadà tb la ternc jo, és a dir, a espanya s'ha de provar la teva culpabilitat i no la teva innocència. En canvi jo estic a un procés a on estic absolutament al revés. Jo se quin es el final jo se que no he comes cap delicte, i se que la veritat no la podran troçar si se podran inventar, judicis prejudicis, elucubracions, no ho puc evitar però els fets són els fets.

E.S: -Hi ha hagut proves falses?

J.M: -Aquí hi ha un procés d'escoltes, de les conversacions entre advocats i client, que a més si qualcú sense reconèixer aquestes converses, sense treure-les de contexte són molt favorables a les nostres tesis.

Defensar l'honor del senyor Perera, que no ha fet sino intentar ajudar la justícia. Hi va haver, un moment en que noltros intentam ajudar a una gent.

E.S: -A quina gent?

J.M: -Les parts no declarades, s'havia de posasr en coneixement i no voliem ficar la gent que mos te arrendat el local, no els voliem perjudicar, però ho hem fet igual que altre gent, que s'ha vist afectada només per tenir relació amb noltros. Aquesta gent del local, que té desde el seus origens en el contracte d'arrendament conté en el seu contracte una part no declarada, que s'havia de posar de manifest i noltros no volien perjudicar en aquesta gent que ha arrendat aquest local i els voliem advertir, perque els tenim molt d'apreci, i sel's va advertir, era amb s'ànim d'ajudar, no de crear proves.

En es final això és un problema de la meva família amb hisenda, que jo he estat corresponsable si perquè estava al corrent d'aquesta situació. I jo no estic aquí perquè i a jo no me demanen 25 anys perquè la meva família ha tingut uns ingressos.

E.S: -Vos reconeixeu que existeixen ingressos no declarats.
J.M: -Jo li ho vaig resumir al jutge, hi ha 50 mil euros que provenen de la gestió del patrimoni familiar de la meva família, i toty plegat prova pesseta per esseta l'origen i l'aplicació de tot el patrimoni. No és cap delicte, i no té que veure amb el Palma Arena ni amb la gestió de fons públics.

E.S: -Vostè reconeix no haver declarat una determinada quantitat a l'Hisenda pública. Què pot dir als ciutadans que ara han de rendir comptes amb Hisenda?

J.M: -Són uns ingressos de la meva família que venen de molt lluny i viciats des del principi. Això no és cap excusa, però perquè la meva família hagi tengut ingressosd de lloguers no declarats de 50 miol euros durant els darrers anys no és motiu perquè a jo se m'acusi, se me deixi sense feina, se m'hagi condemnat prèviament, se m'hagi demanat aquesta fiança... si al final, com es demostrarà, jo no he comés cap delicte? Què passa? Perquè fins avui no hi ha cap prova. Amb tot aquest judici paralel, en una fase d'instrucció sense poder-me defensar... Qui em tornarà la meva feina? Qui demanarà perdó a la meva família? Tendrà després la mateixa repercusió o no? Entenc els ciutadans, però a la gent se li ha de respectar la presumpció d'innocència. Hi ha gent que ha col.laborat amb jo que ja ha estat a presó Què passa amb aquesta gent? Tota la gent que ha estat maltractada en el cas Palma Arena... jo tinc absoluta confiança en la meva gent. És cert que va haver erros i això és responsabilitat meva però no tot es va fer malament. És injust que per uns pocs, siguin perjudicats persones que han fet feina de forma honrada.

E.S: -Els arrestats sempre hen entrat als jutjats emmanillats. Per què ara la classe política demana el contrari?

J.M: -Jo crec en el sistema judicial, no te pots queixar de les regles del joc ara si sempre las has respectat. Però s'ha d'anar alerta quan es tracta d'un ciutadà que pot no tenir cap tipus de responsabilitat. Les regles són iguals per a tots, però no menys. Qualsevol, i jo també, té dret a laq presumpció d'innocència. Les mentides, les sigui un sargent de la guàrdia civil, un fiscal o un jtge, sempre són mentides.

E.S: -Vàreu telefonar Bartomeu Barceló?

J.M: -No reconeixem aquestes conversacions, però en el que cas que sí s'haguessin produït, jo sí me consider maltractat.Demanar justícia és un dret que no fa mal a ningú. Nosaltres hem recorregut aquestes escoltes. Si hagués telefonat, seria molt demanar un poc d'equanimitat? És tan desgavellat demanar justícia?

Noticias relacionadas

E.S: -El pis de Madrid, negau que sigui vostro?

J.M: -És una tonteria, un absolut absurd. Un senyor l'ha comprat i hem pagat religiosament un lloguer cada mes. L'any 2000 la meva dona el va comprar, fa 7 anys va lliurar una senyal i després vàrem tornar a Palma i no l'executàrem. Nosaltres no hem fet cap obra dintre. Totes aquestes històries que s'han dit són falses. Tot el que tenim està demostrat el seu origen, i a Madrid tot el que hi ha és del seu propietari. És increïble que se pugui fer una història d'això. Tan de bo!

E.S: -Teniu vuit televisors de plasma?

J.M: -No, en tenim sis: una petita a cada habitació, una en el menjador i una a la sala. En qualsevol cas han entrat en el pis de Madrid, dues vegades a Sant Felio, i no han trobat res. Tot el que hi ha és demostrable. Les històries de les sabates... tot és mentida.


E.S: -El pis estava escriturat per 900 mil euros?
No, 950 mil, més despeses, un milió cent mil, que provenen del nostre xalet a Cas Català que se va vendre pel mateix preu més una subrogació d'hipoteca de 600 mil euros. En aquests quatre anys, hem tret 126 mil euros d'aquests comptes, no sé qui ha dit que no havíem tret doblers. Totes les despeses, Rellotgeria Alemanya, etc., estan justificades. L´únic important és el de 50 aniversari de la meva dona. Haver d'explicar tot això és gros.

E.S: -Escobetes de bany, ja sap que s'ha parlat molt. Hi havia ostentació?
J.M: -El 90 per cent de l'ostentació que ha sortit publicada és mentida, i l'altra se pot explicar. Escobeta: Hi havia un decorador que ajuda molt a la meva dona en la reforma del pis. Ell, enlloc de cobrar, ens cobra en material de la tenda.
Miri, el judici previ ja està fet, ho han aconseguit, però jo he de defensar la veritat. A mi m'han fet molt de mal, totes les persones relacionades amb jo i la meva família estan avui perjudicats. Han destrossat el meu futur, que hauré de recompoasr, he hagut de demanar favors,... i tot sense haver fet res. Però si aprens que hi ha coses que valen la pena: Tinc una dona, una mare i uns fills que són el millor que he tengut en la meva vida.

E.S: -La fiscalia creu que aquests doblers provenen de fons públics, amb una desviació important dels doblers que anaven destinats al Palma Arena. Vostè es va beneficiar d'un desviament de fons?
J.M: -Rotundament no. Aquesta investigació del Palma Aerna parteix d'una manca de serietat de l'anàlisi que s'ha fet públic. Som el resopnsable polític de tot el que va passar en aquells quatre anys. Tenia una gran govern i un gran equip de col.laboradors.
Pros del Palma Arena: Teníem concedida la celebració d'un Campìonat del Món i havíem de fer una pista. Problemes Teníem poc temps. Jo, després de mirar pros i contres, vaig propoasr al consell de govern tirar endavant aquesta obra.
Una instal.lació d'aquestes característiques, com les carreteres, el metro, els hospitals,... són molt beneficioses per a la ciutadania, en forma de lloc de feina... Punyetes!
Un projecte a l'administració pública espanyola se pot pressupostar en 40 milions i acabar en molt més, això passa amb molta freqüència. La lei de contractes ho permet si ho fas de forma legal i ho justifiques. El projecte no té res a veuer amb el projecte inicial. Si la gent després s'ha equivocat jo seré el primer en cercar la veritat. Però no hi ha desviamrnt de fons, sinò un projecte que comença d'una forma i acaba d'altra. No vaig prendre ni una sola decisió administrativa, perquè el president pren decisions polítiques. I semper ho vaig fer dins de la legalitat.

Quan decidim el projecte, la responsabilitat sectorial és de la Consellera de Presidència, i decidim delegar en el irector General. Aquestes decisions són les decisions de despesa, que pren la Conselleria amb el Director General d'Esport, en qui tenc màxima confiança. I ho fan seguint el procediment. Que algú hagi fet alguna cosa mal feta? Ja es veurà, però el president no tér cap responsabilitat. De l'adjudicació de Nimbus, per exemple, li puc donar la meva paraula que me vaig enterar fa dos estius. Jo sí era responsable de fer-ho en temps i forma, i com vaig fer en altres temes, xerrava amb elñ constructor i li deia "escolta, ho has de fer en plaç". Però en tots els altres detalls ni entra el president ni pot entrar: Ni coneixia l'arquitecte, ni vaig prendre cap decisió administrativa.

E.S: -Un altre punt que s'investiga, una altra vessant, és sobre l'empresa Nimbus, del qual s'ha obert una peça separada. Hi ha hagut finançament irregular del PP? Nimbus va fer feina pel PP sense facturar?

J.M: -Les campanyes electorals no les duen els candidats de cap partit, perquè candidats estan per altres històries, hi ha unes despeses que s'han comptabilitzat, duites al tribunal de comptes, que demostraran que el finançament del PP era legal. L'acusació diu que Nimbus era la gran finançadora del PP, diu que cobrava les factures en negre: com quedem, cobrava o no cobrava?. Què va passar amb el mítin de Palma Arena? Que diuen que ha pagat l'erari públic, que dues factures les va pagar el govern. Això és cert, però el que no diuen és que per aquest acte se varen pagar 20.000 euros. La factura de neteja la varen pagar amb fons públics perquè abans l'havien cobrat al PP. Miri, aquestes coses si les deixen explicar s'entén, si no les deixen explicar, no.

E.S: -Què passarà ara amb Jaume Matas? Què fareu a partir d'ara?

J.M: -La veritat és que és una situació molt difícil. No tenia planificat que me llevessin la feina sense fer res.

E.S: -Hi havia travesses que deien que no vindríeu a declarar.

J.M: -He vingut a declarar quan m'ho han demanat. No he fet cap demostració que hagués volgut fugir, han dit que volia demanar asil i tonteries d'aquestes. He vingut quan m'ho han demanat.
Jo tinc un dret que és el dret a fer feina, jo tenia un contracte, una feina a la que em dedicava en cos i ànima. No sé si algú tenia aquest interès, "anem a fer un judici previ sense que n'hi hagi; anem a fer sentències sense judici; encara que després la justícia demostri que som innocent, el mal ja estarà fet, anem a arruïnar-lo". Sé que aquesta no ha estat la voluntat jutge, però sí, les conseqüències són aquestes.
M'hauré d'establir com a professional liberal, els que feia als EUA ho faré des d'aquí, faré la meva feina pel meu compte.

E.S: -Té plaça de funcionari, hi tornarà?

J.M: -Si no trobo feina, sí que hi tornaré.

E.S: -Moltes persones varen sortir al carrer convocades per la Plataforma contra la corrupció. Què en pensa?

Ho entenc perfectament, però aquest sentiment legítim que puguin tenir aquests ciutadans no pot ser a costa de gent innocent. Tenen raó però no per això s'ha de destrossar la vida a gent innocent. S'ha de respectar la justícia i això vol dir respectar-la de veritat, un polític no pot tenir privilegis, però tampoc menys. Entenc aquesta gent, aquesta part no és nova per mi, sé que és perquè he governat. Sent Ministre de Medi Ambient, me varen muntar una manifestació contra el Pla Hidrològic, miri, hi estic acostumat i ho puc entendre.

E.S: -Tema IB3 Televisió: hi va haver pagaments de comissions?

J.M: -Naturalment que no. Aquesta és la més esperpèntica de les acusacions. Aquest senyor (Velasco) s'ha barallat amb el seu cap, si perd 30 segons en investigar al personatge, veurà que no té cap credibilitat, ni el lloc ni el fet. Insisteixo en el sentit comú, la manera d'explicar-ho em pareix de poca credibilitat. Si ha de creure a aquest senyor cregui els altres, els que diuen que aquest senyor no té raó. Un poc de seny.
No sé si com a pensament final, els ciutadans sempre tenen raó, ara jo no som polític, veig les coses d'una altra manera, estic en aquesta situació en contra de la meva voluntat, crec que la societat de les Illes Balears mereix alguna cosa més. No només mereix que els seus polítics siguin honrats, al final aquí se vol transmetre la imatge que al món polític no hi havia ningú honrat i això no és cert, n'hi havia d'honrats i de dolents. Generalitzar aquest tipus de conducta a gent que ha fet molta feina, a gent que s'han de deixat la pell per fer feina per aquesta comunitat, a fer projectes que quedaran per sempre és dolent i injust. El debat als mitjans es centra en aquests fets i pareix que no passa res més a Balears, això tampoc és bo, a Balears la gent té problemes, hi ha molta gent que no té feina.

E.S: -Rectificaríeu alguna cosa de les que heu fet?

J.M: -Moltes.

E.S: -Per exemple?

J.M: -Ara tinc la batalla d'aquests processos judicials, he de demostrar que som innocent. Als altres ciutadans se'ls ha de demostrar que són culpables, jo he de demostrar que som innocent. Bé, ja me defensaré.
Segueixo estimant les coses que estimava abans, creient en el que creia abans. Més endavant, quan tot hagi passat, parlaré de política.