El titular de la Conselleria d'Administracions Públiques, Simó Gornés, ha hecho público un artículo en el que defiende la modificación de la Ley de la Función Pública para que la lengua catalana sea sólo un mérito para el acceso a la Administración, una medida similar a la que ya aplican otras comunidades con lengua propia como Valéncia, Euskadi y Navarra.
El conseller Simó Gornés niega «una cruzada» del Govern contra el catalán
Afirma que en Navarra, Euskadi y Valencia el idioma propio es sólo un mérito en la Función Pública
También en Noticias
- Palma se prepara para la entrada en vigor de la Zona de Bajas Emisiones este enero
- La víctima de Marratxí planeaba casarse con el presunto asesino para que pudiera regular su situación en España
- Estas son las portadas de las revistas de la prensa rosa de hoy
- Un coche de Google Maps fotografía a un hombre guardando un cadáver en el maletero de su coche
- Furor por Joana Marcús en Palma
94 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Aquest senyor creu que som curtets. Xerra de llibertat i d'igualtat, i aquí, els que estam obligats en xerrar la llengua dels altres som noltros, els mallorquins. Els forasters, en canvi, emigrants que venen a cercar feina aquí, no en tenen cap ni una d'obligació de xerrar la llengua d'aquí. I dic jo, si no som iguals davant llei, perquè hem de pagar els mateixos impostos? Sabeu que vos dic? Que basta de colonitzadors de la península, siguin d'on siguin: Mallorca independent i a qui no li agradi, que se'n vaig a la península
Una mesura òptima per capgirar la situació seria l'adopció del model suís, en què cada llengua és oficial única en el seu territori i tot aquell que vulgui anar-hi a viure està obligat a aprendre-la. Un suís de Ginebra, per exemple, no pot treballar a Zuric si no sap alemany i un suís de Zuric no pot treballar a Ginebra si no sap francès. No hi ha, per tant, una llengua que s'autoproclami superior i que permeti que uns suïssos tinguin el privilegi de moure's per tot l'Estat mentre que la resta s'hi ha de subordinar com se subordinen els catalanoparlants davant d'un hispanoparlant. Però la supèrbia i el dèficit de cultura democràtica espanyols no ho poden entendre, això. No poden, perquè Espanya està tan convençuda que els catalanoparlants som una colònia seva que viuria com una humiliació el requisit laboral d'haver de saber català per treballar a Girona,a Ciutadella a Sueca o a Esporles. Si el colonitzador ha de tenir les mateixes obligacions que els colonitzats, no té cap gràcia tenir colònies, no? Til Stegmann, per tant, l'encerta quan critica l'aposta del govern català,Balear,Valencià per una educació trilingüe -català, espanyol i anglès-, perquè, com diu, "representa tancar portes al coneixement d'altres llengües". Té tota la raó. L'espanyol hauria de ser una llengua europea opcional i no pas obligatòria. Només quan un catalanoparlant tingui dret a dir "no entenc l'espanyol" de la mateixa manera que un espanyol té dret a dir "no entenc el català" estarem en un pla d'igualdat.
Jo vull viure en conflicte permanent,els espanyolistes no acabaran amb noltros,remilpunyetas,sóm i xerrem català,i a qui no l'hi agradi,bon vent i barca nova.A lamesseta hi falta gent....
Són molt oportunes les paraules del professor alemany Til Stegmann sobre els privilegis de la llengua espanyola a Catalunya i Balears en el sentit que "no seria necessari impartir-hi classes d'espanyol; el més normal és que al país s'hi pugui viure íntegrament en català, perquè no és una llengua de segona. [...] L'espanyol no ha de ser prioritari encara que la Constitució espanyola així ho digui". També ha afegit que, en exigir-ne la supeditació, la Constitució "no és respectuosa amb les altres llengües", ja que "totes haurien de tenir el mateix dret". Amb la desinhibició d'algú que observa la realitat catalana des de fora, Stegmann posa el dit a la nafra quan hi veu dos estatus lingüístics: un de rang superior -el de la llengua espanyola- i un altre de rang inferior -el de la llengua catalana. Això fa que sigui impossible no aprendre espanyol a Catalunya a les Illes i al Pais Valencià, fins i tot no volent-ho, i que, per contra, s'hi pugui viure sense saber un borrall de català. Es comprèn, per tant, que la situació que viu la nostra llengua sigui dramàtica, ja que en el seu procés de desaparició hi conflueixen factors d'ordre jurídic, polític, mediàtic, psicològic i pràctic. Jurídic, perquè totes les lleis protegeixen l'espanyol; polític, perquè el menfotisme dels nostres governs en aquesta qüestió és total; mediàtic, perquè la presència de la llengua espanyola en els mitjans de comunicació, fins i tot en els de parla catalana -com TV3,IB3 i Catalunya Ràdio,canal,9-, és abassegadora; psicològic, perquè, a força d'anys de colonització, els catalanoarlants hem interioritzat que saber català és un acte voluntari mentre que saber espanyol és una obligació inqüestionable; i pràctic, perquè l'ús desinhibit del català, a diferència de l'espanyol, està estigmatitzat ideològicament o, si més no, connotat políticament. Tot plegat fa que el català sigui sinònim de conflicte i l'espanyol d'harmonia, i, és clar, qui té ganes de viure en conflicte permanent?
Nostresenyor el van cricificar perque era catalaniste, Kenedy el van matar perque era catalaniste, El Titanic es va enfonsar perque el comandant ere catalaniste,Napolió va ser enverinat perque ere catalaniste, Sant Pere el van crucificar cap per avall perque ere catalaniste, el diluvi universal va ocarrer perque tots eren catalanistes i així desgracia rere desgracia. Ves, quina cosa mes maleida aixó de ser catalaniste. La figa sa tia.
visca l´amo
Bravo por Simón, bravo por el PP, bravo, bravo, bravo, ya estaba hasta las narices de tanto catalán. Soy menorquín y en mi casa hablo menorquín.... o lo que me da la gana. Por eso estamos en un pais libre. Sí LIBERTAD. Eso no lo entienden los de izquierdas, confunden libertad con su forma de hacer. Y la gente les ha dado la espalda....
Visca menorca, menorquina,española o inglesa...mai catalana,no aportan nada.
visca menorca,no castellana
Es miri com es miri, la veritat és que rebaixar el coneixement del català a "mèrit" vol dir relegar la llengua pròpia de veritat (no el castellà que és manllevada)al mateix nivell que qualsevol idioma estranger. També deu ser un mèrit saber anglès o francès... Patètic