La nueva obra del IEC, que actúa como academia de la lengua catalana, aparece tras veinte años de trabajos y debates entre los miembros de la Sección Filológica del Institut y una treintena de expertos externos, como una obra colectiva e institucional que es continuadora de la normativa gramatical que estableció el lingüista Pompeu Fabra en 1918 y que se revisó por última vez en 1933.
La «Gramàtica de la llengua catalana» ha sido presentada hoy en la sede del IEC por su presidente Joandomènec Ros, la presidenta de la Sección Filológica, Maria Teresa Cabré, y los coordinadores de la obra, Gemma Rigau y Manuel Pérez Saldanya, que han coincidido en señalar que se trata de la gramática normativa «del siglo XXI».
Esta obra, de 1.481 páginas, se caracteriza porque presenta la normativa a partir de la descripción gramatical y atendiendo al marco geográfico del habla o a su registro (estándar, literario, coloquial...), de modo que sustituye la dicotomía correcto/incorrecto por la más flexible de «formas generales» y «formas particulares».
Gemma Rigau ha explicado que se trata de una gramática «nacional» en el sentido fabriano, porque «se ha hecho una mirada a la lengua del conjunto del territorio y no se ha dado prioridad a un dialecto por encima de otro».
«Es una gramática que permitirá la identificación de todas las hablas de todo el territorio», ha añadido Rigau, quien espera que la obra «sea un instrumento que cohesione» la lengua catalana.
En este sentido, Manuel Pérez Saldanya ha abundado en que se trata de una obra representativa del conjunto de las variedades del catalán y que expone peculiaridades del modo de hablar de lugares tan diversos como Ibiza o la franja catalanohablante de Aragón.
La gramática elude hablar de formas correctas o incorrectas, como se ha hecho tradicionalmente, porque, advierte el IEC, no siempre se pueden ajustar adecuadamente a la realidad del habla y de los registros en los que se articula la lengua y las necesidades comunicativas de cada ámbito.
La «Gramàtica de la llengua catalana» está disponible desde hoy en librerías con un precio de 74 euros, aunque se espera que antes de un año se pueda consultar por internet. En la actualidad está también en proceso de redacción una «Gramática esencial de la lengua catalana», que está previsto concluir a finales de 2017.
71 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
???? Aixo seria com si sa Real Academi de Sa Llengo espanyola, revisas sa seva gramatica i incluis s'espanyol de andalussia!!!! Quillo!!!!
Pau, qui va llevar es mallorquí com a llengo, va ser en Franco. Només te dic això, rei.
El darrer atentat (reconegut com a tal, perquè incidents al País Valencià encara n'hi ha setmana sí setmana no) perpetrat per la ULTRADRETA espaÑolista valenciana va ser l'assassinat a ganivetades enmig del carrer de Guillem Agulló i Salvador l'any 1993, militant de l'esquerra Valencianista amb només 21 anys, a mans del "Komando Marchalenes IV Reich". I això no ho dic jo, ho va dir un JUTGE. Tots els partits polítics varen condemnar l'atentat ...EXCEPTE el Partit Popular. Saps qui s'ENREIA i SE'N FOTIA DELS PARES de Guillem Agulló, en públic i fa només uns mesos? la vostra estimadíssima rita barberà. Així que, si no és per dir alguna cosa intel.ligent o amb algun sentit, o simplement veraç, per entrar a dir COLLONADES, més te valdria callar-te i mantenir les mans enfora del teclat, la cagu@s i te retrates cada vegada que pitges una tecla.
De la covardia del PSPV-PSOE amb el tema de l'idioma hi ha prou literarura i hemeroteca, però parles amb algú que, junt amb altres persones, va ser present a una conversa sense micròfons amb en Joan Lerma (President de la Generalitat Valenciana pel PSPV-PSOE entre 1983 i 1995 i membre del primer consell preautonòmic valencià) a una visita oficial a Balears l'any 90 i pocs (no record l'any exacte) on mencionava les "dificultats" que hi va haver respecte a la denominació de l'idioma i a on, en veu més baixa, reconeixia un "cert tacticisme polític" de "no enfrontament".
Tens rao Tomeu, aixo es balea. Res de catala "antich". Ja el Bon Jesus deia "por su balear les conocereis". I en Sixto VI va aturar es peus a n'es representant de Barcino perque li xerra en barceloni i con que no tenien diccionari, la santa seu no va voler sebre res d'ell. En canvi en Pere Peter, de pet, de Fonalutx, va anar a xerrar alla de cuants d'angels cabien a un cap d'agulla i con que duia una gramatica balea tot d'una li donaren puesto i va fer un discurs de pinyol vermell. A Roma encara en parlen. I tot lo que te dic, no es incultura, son mentides i propaganda i manipulacio...tu no en fas...Te not a faltar quan no escrius. No t'enfadis.Mes igual com se li deia a sa llengua de Catalunya, Valencia i Balears el 1370. Lo que sí te puc dir es que el segle XIX varen dicidir se digues "catala". Que hi ferem? Tu li dius lo que vulguis, pero es sa mateixa llengua.T'agrada mes xinfurrio o poronpompero per lo de catala? En podem parlar...
Pau. El que tergiversa y manipula eres tú, como siempre. No dice nada esclarecedor o verídico únicamente te dedicas a etiquetar de ultra derecha a los que te caen mal y soltar suposiciones sectarias que no son más que tu punto de vista distorsionado. Tanto rollo para no decir nada.
'Roma era caps de tot paganisme, e l'emperaire crezia et adorava las idolas e facia las adorar per tot son emperi; et el era ben guarnitz de la riqueza d'aquest mon.' M'imagín que per es catalanistes aquest fragment de Sa Presa de Jerusalén, obre que segurament se vá escriure devés 1370, dou sê catalá antich. ¡Quína manía que tenen es catalanistes de fermós xerrá y escriure com ells volen! Lo des catalanistes qu'escriuen per aquí no ês incultura. Son simples mentides, propaganda y manipulació de s'histori feta d'una manera perfectament planificada per conseguí un objectiu polítich. Lo trist de tot axò ês que es catalanistes han conseguit institucionalisá ses sevas mentides desde es sistema educatiu.
(i això és el que voltros ignorau, tapau, tergiversau i el que els succesius governs del PP al País Valencià ha anat minant i canviant al seu gust fins a convertir en una falsa veritat això de l'idioma "valencià"). El cas Valencià SÍ que va ser una DECISIÓ POLÍTICA, sorgida d'una mescla entre amenaces, por i falta de valentia, en lloc d'ACADÈMICA, que és com hauria de ser sempre i com se va fer en el cas Balear. Però clar, és molt més senzill mentir en 2 frases en un comentari que informar-se i estudiar una mica de història La denominació i nomenclatura de la llengua als països sudamericans de parla castellana en un altre post... (a mem si és una definició ACADÈMICA o POLÍTICA)
bàsicament cultural (i perfecte coneixedor de que allò que havien parlat sempre era la seva forma de xerrar Català), punyent, incisiu i en fort creixement però un tant dispers i amb poca presència política al Parlament pre-autonòmic Valèncià d'aquell moment (sí que tenien més pes polític als Ajuntaments); Un PSPV (PSOE) que, tot i estar d'acord en la denominació GENÈRICA i ACADÈMICA de la llengua (CATALÀ), per por a ser acusat de "catalanista" i malgrat ser en aquella època majoritàries les forces d'esquerres que les de dretes al País Valencià, va renunciar als principis ACADÈMICS (que són els ÚNICS que han de regir en temes lingüístics) i se va rebaixar a les tesis de la dreta i la ultradreta valencianes. En fi, la definició a l'Estatut d'Autonomia del País Valencià va quedar com a "Valencià" ...però SENSE posar en dubte la UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA (CONTINUA AL SEGÜENT POST)
Això que dius és una collonada com 2 catedrals ...i una tergiversació basada en inexactituds, conceptes banals convertits intencionadament en axiomes i una absoluta manca de coneixement dels fets, ho juntau tot, feis un "poti-poti" i, au!! ja teniu la història a la vostra mida i des del caire que vos interessa!! El que va ser una decisió, més polititzada que política, va ser el cas de l'Estatut Valencià no el Balear: Una dreta (AP) i una ultradreta (Unión Valenciana), ambdós amb militància d'origen franquista i que posteriorment se varen fussionar, promotors del blaverisme més cavernari i ANTI ACADÈMIC (ja no diré anti catalanista perquè se sobreentén); un nacionalisme Valencià (amb gent amenaçada de mort i afectats per atentats més o manco efectius i de diversa intensitat, des de pallisses al carrer a bombes de baixa potència, perpetrats per la ultradreta valenciana, amb el silenci còmplice de la dreta i amb la aquiescència dels governs de madriZ), (CONTINUA AL SEGÜENT POST)