Josep M. Llauradó13/05/21 4:01
TW
0

És freqüent i comú i per descomptat desitjable que els ciutadans remuguin dels governs, però la novetat que haurem d?encaixar serà el plany, afegit, sobre l?absència de govern. Això criden els bascos per la decisió del govern Urkullu d?externalitzar (no cal l?alerta: sinònim sempre de privatitzar i sovint de regalar als amiguets) la redacció de diversos projectes de llei i plans d?actuació de l?executiu. En temes que van des de reformes de la salut pública, i l?altra, al foment de l?ocupació, s?han convocat concursos per assessorar l?administració i fins i tot per respondre les interpel·lacions i les preguntes i esmenes parlamentàries que hi presenti l?oposició. La consultora multinacional PricewaterhouseCoopers, per exemple, presentarà un projecte de llei de Renda de Garantia d?Ingressos, que integrarà el mecanisme substitut de l?actual Ingrés Mínim Vital, «com si l?Institut per a la Família de la Universitat de Navarra dissenyàs l?anuari d?Emakunde», l?Institut Basc de la Dona, que dissenya les polítiques d?igualtat de gènere al País Basc, descrivia el digital Naiz...

En la mateixa línia, el nou vell govern regional madrileny publicà fa poc un concurs públic, nocturn i amb terminis estrets i estrictes, perquè dues empreses consultores gestionin, per dir-ho suaument, els fons europeus que rebrà la comunitat procedents de la Unió Europea, anunciant que per aquesta «assistència» pagarà 1.509.097,85 d?euros públics... procedents d?aquests mateixos fons europeus, perquè cap subconjunt dels milers d?empleats públics de l?ens regional poden fer aquesta feinada. Com a curiositat, cal afegir la càustica precisió que amb aquests fons europeus es rescatarà la innecessària i llargament corrupta i grandiloqüent i inacabada Ciutat de la Justícia, que es beurà un mínim de 442 milions de euros del mateix pou. No cal dir que tot aquest prescindible i arbitrari intervencionisme que rega amb diners públics les butxaques privades serà del tot compatible amb els cants constants a les excel·lències del liberalisme, i que tot plegat serà celebrat amb els plats més acreditats i els vins de més prestigi dels dinars de cada dia, sempre pagats amb la VISA a càrrec del pressupost col·lectiu.