Igual que a l'Ajuntament li manca balcó. Igual que als programes d'activitats de les onegés i a les agendes eclesiàstiques els manca espai per tantes jornades i commemoracions. Tot començà amb una primera idea, una primera iniciativa, i tots ho acceptàrem bé i acollírem amb goig. Després vingué la segona idea, i diguérem «està bé» i posàrem a la motxilla del cor aquella iniciativa segona. I després vingué la tercera, i la trenta, i la tres-centes. I la cosa explotà, i la tenim ben explotada.
Sembla tractar-se d'una rígida llei de la història: del qui inventa qualsevol cosa es diu que és genial, del segon es diu imitador, del tercer ja es diu que copia, fins que, al multiplicar-se, tothom en queda fart. Massa diades especials es celebren durant l'any, i massa llaços reivindicatius es pengen a balcons. Ja tenim més diades que dies disponibles, i més colors de llaços que els que té l'arc de Sant Martí. No és que cada una de les diades i cada un dels llaços no tingui prou legitimat per si mateix, és que la suma total nega l'efectivitat a cada un.
Totes les masses fan mal. Si no minvam les efemèrides, no tindrem més sortida que afegir més dies a l'any i més metres al balcó consistorial.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.