TW
3

Aquest diari parlava fa un parell de dies amb Armand Pomar, autor d'una tesi doctoral titulada Sobreocupación turística y turismofobia en Palma. Una frase del doctorand resumia així l'estat de la qüestió: «No hi ha ningú a les Balears que estigui en contra del turisme». Segurament és cert. Cas de no ser-ho exactament, seria per la consideració d'individus d'escassa projecció social, ja que fins i tot els militants d'Arran, segons Armand Pomar, no estan en contra del turisme, sinó de la distribució de la riquesa que genera.

La qüestió potser seria plantejar quins grups i per quins motius estan radicalment en contra d'aquesta mena de turisme que altra gent espera puntualment com el manà. Sens dubta serien molts els que introduirien un flashback per recordar la filosofia dels primers pares del turisme, aquells que miraren de sembrar en la societat illenca la idea d'una nova activitat, que comportaria un notable progrés en tots els ordres: segons la seva visió, el turisme fomentaria l'intercanvi cultural, amb el corresponent enriquiment (sobretot per als illencs). En moltes de les seves fases, l'experiment funcionaria pel sistema dels vasos comunicants i afectaria la cultura, la higiene, el refinament de la societat mallorquina, que en part hauria d'abandonar l'agricultura –molts d'illencs ja prenien el camí de l'emigració– i adquirir els coneixements i les formes que els habilitassin per dur endavant les noves tasques. En definitiva, conduiria Mallorca en el camí de la modernització.

Gabriel Alzamora (del grup autoanomenat Los insensatos) fundà el Foment del Turisme de Mallorca el 1905: es posava així la primera pedra a un projecte sorgit del somni de Miquel dels Sants Oliver, que dibuixava una illa amb un turisme de primeríssima qualitat, ja que les condicions objectives així ho permetien. Llegint-lo ara, la Mallorca futura de l'escriptor de Campanet és un destí turístic altament elitista: el que ocuparà sempre un espai proporcional realment minoritari en la tortada turística.

Té raó –o una bona part de raó– Armand Pomar: ningú no està en contra del turisme, però tots els que ens hem deixat seduir per la visió dels Sants Pares, lamentam la transformació –la degradació– del somni. I els somnis no perdonen aquells que els abandonen.