He fet intenció de seguir el debat i els moviments a l’entorn de Proposta per les Illes –més conegut com a PI-, sense aconseguir-ho. Vull pensar que allò que s’ha exterioritzat té alguna relació amb la vida a l’interior de la cuina de la formació o s’hi assembla. Fa temps que estic desvinculat de les batalles domèstiques i no aconseguesc posar-me al dia dels grans debats sobre el país. A mesura que passen els anys la cultura de la llengua de pedaç me va deixant d’interessar. Aquest 2021 fins i tot m’he anat allunyant dels grans debats d’estat, i cada cop més m’interessa la política internacional i els grans debats globals, filtrats per periodistes rigorosos i pensadors crítics que observen el món amb preocupació.
Potser alguns tingueu la sensació que vaig desencaminat i obrant amb una certa incoherència, però us he de confessar que la COVID no m’ha ajudat gens ni mica a reconciliar-me amb la política a petita escala, i m’interessa cada cop més la política, entesa en un sentit cívic i civilitzador. No he llançat la tovallola, ni consider que aquest 2021 hagi estat un any molt pitjor que els anteriors. Algunes anàlisis polítiques i grans línies d’interpretació d’allò que està passant en el món s’apliquen igualment a Escorca i a Pequín, en el municipi més insignificant i en les capitals més massificades del món talment com si per tot passessin exactament les mateixes coses. Tot s’assembla, però res és igual. Respiram postveritat. Tan si és Canet com PI, tant si és Londres com Berlín, aquells que cerquen la veritat, creuen en la bondat, confien en la justícia social, i desitgen un món il·luminat per l’esperança, no poden aplicar clixés ni etiquetes simples a la realitat.
El PI aparegué com una alternativa política a diversos projecte polítics que havien fet fallida, en un moment en el qual el PP abandonava el conservadorisme tradicional i regionalista. Però també havia quedat fulminat un partit com UM, sense el qual és difícil explicar el processos de canvi a Mallorca des de la Transició. Sense dreta democràtica no hi ha democràcia. En conseqüència, la fallida del Projecte per les Illes seria un fracàs de tota una societat, salvant les distàncies equiparable a la fallida del projecte independentista conservador del Principat. D’aquí que s’hagi instal·lat un cert pessimisme entre molts dels que imaginaven alternatives plausibles i auguràvem un futur digne pel país. La cosa s’està complicant, però sobretot allò que queda més en evidència és la dificultat de cohesionar i socialitzar, en un temps d’egoismes i d’egos de llautó. Mai els petits no ho havien tingut tan difícil.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
No es cap drama la desaparició del PI , la de UM fins i tot va ser positiu . Partits que amb tres diputats , aspiren a decidir per tots , no son sinónim de democracia . Mes be de clientelisme i corrupció .