Els Jardins d'altri són una arreplegadissa disforja d'aquí i d'allà, a casa d'altri. No sé en el futur com els redactaré però com preveu Tim Berners-Lee, l'inventor del World Wide Web (WWW): «Estarem rodejats en tot moment i en tot lloc de cristalls vomitant imatges i informació, és a dir de multitud de pantalles que competiran per obtenir la nostra atenció.» Pantalles de plasma, líquides, evidentment. El que és realment important és el que ens mostraran aquestes pantalles. Ja ho preveia Guy Debord al 1967: «Vivim en un món realment invertit, el que sembla vertader no és més que un moment del que és fals: Espectacle». Segons el mateix Debord a El Planeta malalt, diu (no ho prengueu com una nova versió del «Piove? Porco Governo!»): «Quan plogui, quan hi hagi falsos niguls sobre París, no oblideu mai que és per culpa del govern. La producció industrial alienada du aquesta casta de pluja. La revolució du el bon temps.» Vaja! Vaja!
Entre les disseccions del que és la nostra vida hi han operat multitud de caps pensants. Vegeu-ne dos o tres exemples: «La vida no és més que una continua successió d'oportunitats per a sobreviure» Gabriel García Márquez. Nogensmenys àdhuc (que abans s'escrivia molt), Vladimir Nabokov va més enllà: «La vida és una gran sorpresa. No veig perquè la mort no en podria ser una altra encara més gran». Tanmateix «La història és un malson del qual estam intentant despertar-nos» sentencia James Joyce.
«Picasso es comunista, yo tampoco», va dir Salvador Dalí en el teatre María Guerrero, l'any 1951. No és una disculpa, ni molt menys, però segons Marcel Proust: «Tot el que és gran en el món prové dels neuròtics». Ho devia saber bé el tal Proust, sempre a la recerca del seu temps perdut. Conten que André Gide rebutjà el manuscrit de Pel cantó de Swann de Proust i que el definí com «un relat d'un jovenet que té mal adormir-se». Tampoc devia saber que «Jugar amb foc desenvolupa en nosaltres mateixos l'habilitat de no cremar-nos» (H.G. Wells), curiosa variant del que ens deien quan érem nins: «qui juga amb foc, pixa en el llit».
La gent famosa suscita sempre curiositat i ha d'assumir que l'hi carreguin segons quins morts. Vegeu: «La genialitat de l'infant Mozart va despertar, fins i tot, sospites ¿I si es tractava d'un nan i no d'un nin? (A. Trillas, Petits grans genis). Igual passa amb les darreres paraules que diuen que va dir l'almirall Nelson abans de morir: «Besa'm Hardy!» (referides al seu vicealmirall Sir Thomas Hardy, que tenia al seu costat). A Patrick O'Brien li demanaren en una ocasió si creia que veritablement ho digué, o formava part de la llegenda de Nelson. O'Brien respongué que als personatges cèlebres és millor no posar-los en la seva boca declaracions solemnes que és preferible fer-los dir: «Passim la sal, per favor». En aquest sentit: ¿Deu ser veritat el que deia mossèn Jaume Balmes? «Siau fàbriques, no magatzems!» referides als emprenedors catalans del seu temps. A vegades erram amb l'apreciació, Com bé va dir Bárbara Rey, una de les moltes amants de l'Emèrit: «Vos creis que l'estrella és el domador. I tanmateix l'estrella és el lleó!».
J.V. Foix: «Em crec etern, i sol, / en immortal contrada; / oblido cant i arada, / i allò que fou no em dol. / Tot és gra, tot mallol / en el present que em fada». Jorge Guillén: «Si yo hubiera sido catalán, yo habría escrito en catalán, pero nací en Valladolid, sin bilingüismo». Paul Verlaine: «Votre âme est un paysage…».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.