Guillem FronteraPalma28/03/22 3:59
TW
1

Les persones que prenem notes sobre la destrucció de Mallorca i d'Eivissa pel turisme –el turisme no són els turistes, aquests només en fan part– topam sovint amb la dificultat de donar nom al procés de pèrdua. I no als kilòmetres quadrats urbanitzats; no als efectes tòxics de la babilonització en la nostra cultura; ni al silenci i la calma que ens embolcallaven. Tot això són o signifiquen pèrdues de les quals ja no ens podrem refer –les rehabilitacions no ens tornen mai allò que la destrucció ens va prendre. I que no ens diuen el nom de la cosa. És clar, sempre hi ha persones que afinen més i millor, persones que fan voltes i voltes per uns temes d'estudi esdevinguts la cosa més semblant a la vida. Hem d'apropar-nos a aquestes persones, les hem d'escoltar perquè, en el pitjor dels casos, no haurem perdut ni el temps.

Quin plaer, llegir dies passats, a l'AraBalears, l'entrevista de Cristina Ros a la menorquina Josefina Salord. Menorca és una terra pausada, de bona jeia, una terra on tens la impressió que cada dia que passa deixa el seu fruit. Tan callada i discreta, de vegades podria semblar un país petrificat, on les coses passen perquè no tenen altre remei que passar. Però aquesta és una impressió modelada per la gent que estructura el seu món en el renou, la immediatesa i l'exacerbació de la vida moderna. Les opinions de Josefina Salord sobre la història cultural de la seva illa desentelen totes aquestes frivolitats barroeres.

L'illa és tot menys una terra aïllada: la cultura és el pont més transitable i eficaç per al progrés de les persones; i diríem que Menorca, amb tots els riscs que l'assetgen i que han malferit Mallorca i Eivissa, ha sabut obrir el camí que comunica el passat i el futur amb fluïdesa.
Però parlàvem al principi de com anomenar les coses que perdem. I ens ho diu Josefina Salord: «El perill és que això (el comerç de l'art) es desbordi i que li tregui a Menorca una naturalitat que encara li queda». Sí! Vet aquí el concepte, allò que mou molts de menorquins a mantenir-se alerta i que nosaltres ja hem perdut: la naturalitat. Tan senzilla i valuosa, assequible per la saviesa i la bonhomia, per la prudència i la serenor: la naturalitat. No ho havia dit ningú tan bé!