Me top amb en Llucià Farreres, sempre capficat amb els seus temes i abans de dir-me bon dia ja m'amolla: «No diguis que no recordes quan aflorà als mitjans de comunicació estatals que Mallorca era pràcticament comprada per ciutadans alemanys, que ja la consideraven un altre estat, un altre land, i que no empraven l'espanyol com a llengua de comunicació, el que alguns indígenes parlàssim un patois estrany, era poc rellevant. Tot això remogut amb l'impacte de la globalització, la Mallorca real i la Nueva Mallorca substitutes de les mallorques, menorques, eivisses i formenteres d'un temps passat». «Jo ja no reconec Ciutat, Climent, ja no m'hi reconec, massa gent rara, massa gent d'aquesta que diu: ‘esos mallorquines!' Com qui dir: que bé estaríem a Palma sense aquest putes mallorquins! De fora vendran que de casa et trauran. Idò això està a punt de passar...» I m'ho diu, justament, prop de l'església de Sant Nicolau, damunt la taca de sang del l'amic suïcidat que es llançà des del tercer pis, la taca ja no hi és però jo la veig i la sent. L'espai viscut, una altra vegada protagonista de la meva ciutat.
Per això m'agrada anar a passejar per l'extraradi, tenc una penya amb la qual anam a dinar per les foranes de Palma, més enllà de l'Eixample, per tastar aquest nou espai o per fugir del centre. Avui tocava a S'Alfabeguera, a una rotonda de la macro urbanització aferrada a l'antiga barriada del Secar de la Real, amb l'antic monestir desdibuixat entre els xalets i la mola colossal de l'hospital de Son Espases. És en Joan Carles Alou qui parla: «Te'n recordes d'aquell viatge que férem pel nord d'Àfrica? A la frontera de Líbia, venint de Tunísia, els guardians ens feren esperar perquè tots havien de resar, tant els d'un costat com el de l'altre. La religió al nord d'Àfrica condiciona la vida pública normal i quotidiana. També a Algèria, tot i ser un país militaritzat i socialista. Era l'època del Ramadà, idò a una ciutat d'un país socialista, durant el mes en què el profeta Mahoma diu que s'ha de dejunar de dia, a una ciutat enorme com Alger, amb el segell dels francesos encara surant, no hi va haver cap restaurant que ens servís dinar: a dejunar s'ha dit! La revolta de la sèmola i la mascarada democràtica, un parells d'anys més tard, llançà el país a massacres continuades, prolegomen de la islamització radical».
Canvi de tema. «Abans de la crisi del 2008 els promotors urbanístics, compraren finques de grans botifarres, casals aristocràtics a Palma, el Mallorqueta dels antics alfonsinos…», ho comenta en Jaume Mengual, «Recordem que, fos quin fos el cas, l'ecotaxa remogué els corrals del poder i del comandar i provocà que els hotelers sorgissin de la penombra social i es manifestassin com a col·lectiu dominant. Després del que havien fet per les illes Balears, deien ells, consideraven una afronta ser tractats com a cobradors d'imposts».
Retorn cap a la plaça de la Llotja, per la via de cintura, saturada. Ha plogut aigua amb fang i en un parabrises d'un cotxe, trob la solució: «¿Tiene usted problemas económicos? ¿Se encuentra triste? ¿Vacío? ¿Sin ánimo o enfermo? ¿Tienes problemas con la droga? ¿Alcohol? ¿Desechado por la familia o por la sociedad? Le invitamos a tener un encuentro personal con Cristo, el Señor, con Él es posible salir de cualquiera de sus trágicos problemas. Campaña Evangélica contra la droga, la alcoholemia y la delincuencia». Guard el paperet dins l'agenda, vull estar ben informat. Me'n vaig a les escales de la Seu a escoltar en Mariano Miranda tocar la guitarra; toca amb pulcritud i finesa, tot esperant la caritat dels guiris. He donat miques de pa a les sargantanes que corren damunt la murada, fartes dels pic-nics dels turistes, rebutgen el pa eixut. Abans n'hi havia des del baluard de Sant Pere fins al del Príncep, probablement desembarcades des de temps immemorials dels vaixells que venien d'Eivissa. Mentre, escolt el Sitio de Zaragoza.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.