Llorenç CapellàPalma15/04/22 3:59
TW
1

Copio: «Con una brutalidad feroz la policía arremetió contra cuantos se hallaban en la vía pública». Em refereixo a Barcelona. Diguem-ne la crònica A. La manifestació havia partit de la plaça de Sant Jaume, baixava pel carrer de Ferran cap a les Rambles i pretenia arribar a la plaça de Catalunya. Continuo: a l'alçada de Canaletes «sonaron muchos disparos de arma de fuego y el punto más céntrico y concurrido de Barcelona a la una y media de la tarde, hora en la que pasean centenares de ciudadanos pacíficos, fue escenario de lamentables y sangrientas escenas». Seré més explícit: «No fueron respetados ancianos, ni mujeres ni niños. Todos los que en aquellos momentos se hallaban en el trozo comprendido entre la plaza de Cataluña y la calle del Carmen, formaran o no parte de la manifestación, fueron atropellados por la policía».

I entro en detalls: «Una anciana, en el centro de la Rambla, pedía de rodillas clemencia a unos polizontes que sin compasión iban descargando sobre ella fuertes golpes con los sables». O: «Un joven y una señorita fueron también víctimas del furor ciego de la policía (···) El joven, después de recibir el primer sablazo, pidió, suplicó, a la policía, que respetara a la señorita, y los polizontes, por toda contestación, arrearon sobre dicha señorita varios sablazos, recreándose con los ayes que daba la desventurada». Parlem de la crònica B...? Som-hi! «A lo largo del día las imágenes de las cargas policiales y las imágenes de los heridos inundaron las redes sociales. Contusiones, fisuras, fracturas y perforaciones de tímpano debidos a los golpes de porras y otros materiales antidisturbios fueron explicados por diversas víctimas».

I també entrem en matèria: «Marta (Torrecillas de cognom) explicó que mientras intentaba proteger a ancianos y niños de la carga policial, varios agentes la cogieron, la arrastraron y la tiraron por las escaleras, le rompieron varios dedos uno a uno y le tocaron las tetas mientras se reían». Avanço la resposta a la pregunta que vostès, lectors, es disposen a fer-me: Quina diferència hi ha entre la crònica A i la B...? Doncs prop de cent anys. La primera correspon a la càrrega de la policia contra la gent que reclamava la fi del pistolerisme el diumenge 6 de maig de 1923 i, la segona, de La Vanguardia, a un altre diumenge, el de l'1 d'octubre de 2017. Els fets són idèntics. Però entre l'un i l'altre Espanya ha passat per diversos sistemes de govern. Per entendre'ns: el cel ha variat de color infinitat de vegades, una eternitat. No ho ha fet, en canvi, la concepció piramidal del poder ni l'ús de la força com a eina de reflexió última. Ho dic, perquè avui és 14 d'abril, de manera que commemorem el noranta-un aniversari de la proclamació de la República. Les generacions que cresqueren entre la postguerra i la Transició, pensaren que seria, una tercera república, la panacea que permetria construir una convivència sòlida, basada en la justícia social i el respecte entre pobles. La repressió de l'1-O s'encarregaria d'esmicolar aquests anhels. Posaren sòtil a la llibertat, a la dignitat. I la democràcia no pot tenir-ne, de sòtil; és l'expressió de la voluntat de convivència, un exercici de bon veïnatge. Cal remarcar-ho perquè les celebracions del 14 d'abril deixaran de tenir sentit si no passa el vent, si no es remouen les aigües estancades.