Deia divendres passat que en un conflicte nacional amb un pes específic de la llengua i la cultura, és a dir, on cada una de les posicions en lliça basa gran part del seu ser i del seu programa polític en una llengua i una cultura, és imprescindible sentir en major o menor mesura com a pròpia la llengua i la cultura petita o en desavantatge per tal de defensar-la. (Afegesc ara això de la que està en desavantatge perquè és crucial i perquè mai no fan falta motius per anar a favor del fort, sempre surt a compte, ni que sigui per estalviar-te problemes.)
La importància de sentir com a pròpia una realitat etnocultural s'ha vist amb el debat sobiranista català i amb l'actitud que han adoptat molts catalans espanyols d'esquerres. Tot i que consideren que Espanya és un femer de corrupció i una herència light del franquisme, en cap moment els ha passat pel cap donar suport a la independència. Per què? Perquè per a ells la lleialtat etnocultural –castellanoespanyola– és innegociable i no els resulta ni concebible desvincular-se'n administrativament. Deia també divendres passat que, aplicat al debat nacional de Mallorca, sovint es diu que, per incorporar més gent al projecte sobiranista o de país, el que s'han de fer són polítiques que ofereixin drets, benestar, etc. L
a meva tesi és que això pot ser veritat només si en paral·lel hi ha –o es genera– un sentiment d'empatia cap a la llengua i la cultura de Mallorca. Si no hi és, no es captarà ningú, per molts de drets i molt de benestar que s'ofereixin. Per això la demografia és important: perquè el vincle afectiu amb la realitat etnocultural, potencialment, ja hi és. Ara bé: les identitats nacionals dels individus són flexibles, es poden matisar, ampliar i enriquir. Un mallorquí, castellà o àrab pot fer-se seva la mallorquinitat a través de l'escola i dels mitjans de comunicació –per això l'espanyolisme té l'obsessió de desmantellar la immersió i els mitjans de comunicació en català. O a través de les relacions personals. Jo tenc un col·lega castellaníssim que, sense deixar de ser castellà, cada vegada és més mallorquí, primer perquè la dona és mallorquina i l'ha immergit en la llengua i la cultura del país i, ara, perquè les filles parlen un perfecte català de Mallorca. Agradi o no, la política necessita de la prepolítica, la ideologia depèn en gran part dels sentiments.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
AngelcaídoCada vegada que defenses en castellà que el mallorquí i català no són el mateix demostres la poca estima que tens pel mallorquí. Fa temps que ho fas.. fes-t'ho mirar
Es indudable que hay muchas personas que desconocen lo que significa la palabra LEALTAD... Muchos nacen así.... Otros son ALECIONADOS desde la NIÑEZ. Siempre ha habido DESLEALES, en TODAS las INVASIONES llevadas a cabo en la HISTORIA, son los llamados COLABORACIONISTAS.... Dado el enorme fracaso SIN PALIATIVOS en la IMPOSICION del CATALAN....la nueva estrategia pasa por llamarlo CATALA DE MALLORCA....a ver si ASI CUELA. Ni catalá ni catalá de de Mallorca....a MALLORCA, MALLORQUÍ.
Madre mía qué cantidad de ideas de bombero. Y las escribe usted tan tranquilo en un diario publicado en español durante más de 130 años. Tal vez su error, que no sería poco, es decir que aquí hablamos catalán de Mallorca habiendo creado nosotros 200 años antes que los condados catalanes la primera gramática mallorquina. A ver si es Cataluña la que habla una variedad balear. Ah por cierto, parece que lo que más gusta es que los forasteros se arrodillen y chapurreen lenguas de otras comunidades. Qué grandes decepciones le esperan. Por suerte para la democracia.