Fins als anys 60 del segle passat, als pobles, els al·lots encara solien jugar enmig dels carrers. De tant en tant, passava un carro, poques vegades un cotxe. «Alerta amb ses vixicletes», avisaven les àvies. Tenir una velo (velocipede, gal·licisme) era ideal per als joves, que amb ella es podien desplaçar amb rapidesa. Avui també es veuen per algunes places dures –pels carrers no, que el trànsit no ho permet– o a parcs amb instal·lacions esportives nins i nines jugant hores i hores sota un sol de justícia. No tenen gaire alternatives. Els pares treballen al sector serveis fins a la matinada; els fills, gairebé abandonats. Per temps hi va haver qualque organisme (algunes entitats d’Església, per exemple) que s’encarregava de muntar colònies, practicava l’excursionisme i activitats de lleure. Avui també n’hi ha, però, amb els grans canvis socials les institucions públiques no hi donen abast. Cal que hi dediquin més recursos, instal·lacions, formació de monitors, etc. Aquesta atenció pública és una manera més, i no poc important, de lluitar contra les desigualtats, que no deixen de créixer. Pensem en les oportunitats que s’ofereixen, pagant quantioses matrícules, als al·lots de casa bona: estatges a l’estranger, aprenentatge d’idiomes, escoles esportives, etc. L’esquerda social comença en aquestes edats joves.
Jugar al carrer
Palma22/06/22 3:59
También en Opinión
- ¿Por qué aumentan los casos de cáncer?
- Una muchedumbre golpea a un vigilante de Son Espases e intenta agredir a los médicos por la muerte de un bebé
- Fallece una niña de 11 años tras precipitarse desde la séptima planta de un hotel en Alcúdia
- Aparcar dónde y cómo sea: el coche que ha causado sensación en Bunyola
- Contramanifestación encubierta: Pegatinas a favor de los turistas sobre los carteles contra la masificación
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.