Frit i bullit estiuenc

Endesa ha pujat en 900 milions els beneficis respecte del mateix període de l'any passat. Els seus clients, en canvi, hem augmentat els perjudicis d'unes pujades de tarifa salvatges. Movistar em demana deu euros més mensuals perquè vol millorar no sé quines estructures. Fa anys que els he pagat sempre el que m'han demanat sense queixar-me. El capitalisme s'assembla molt a una faula extreta d'aquesta situació, i en la qual n'hi ha uns pocs que es fan obscenament rics tot escanyant la majoria (que som pobres).

Aquest estiu, servidor hauria pogut anar de viatge a llocs del planeta molt llunyans d'aquí on som. Dit d'altra manera: no m'he mogut. Perquè els diaris no n'han dit res? És més interessant, té més aventura i permet vivències molt més intenses que les que ha obtingut, per exemple, un tal Juanma Castaño amb la seva partenaire a Tanzània. No hi ha justícia en aquest món.

Hi ha una tal Carmen Lomana que sembla que no ha fet res de profit durant la seva vida. És un producte típicament madrileny, que sap com accedir a les revistes, a les xarxes i a les televisions com a experta en moda i en glamur –d'extraradi, diria. Es manifesta obertament en aquesta darrera condició, i ja sabem que algú que es considera glamurós generalment fa una mica de pena. Cansat de veure-la cada dia un cop i un altre, m'he preguntat seriosament per què, què té aquesta dona perquè la gent admeti la seva popularitat. Si la sentiu parlar, per exemple, vos exposau a un atac de por: la seva veu us condueix directament a l'origen del no res. L'única funció podria ser la d'ensenyar als espanyols, mallorquins inclosos, què deu ser el glamur en terra d'en Tolo Güel, de Jesús Gil o del Risitas.