Els escrits de Hannah Arendt tenen l'aptitud per posar-nos en contacte amb la fibra més viva de la consciència del seu temps (Hitler al poder, II Guerra Mundial, exilis, divergències serioses amb altres jueus –per exemple, arran de la seva gran crònica sobre el judici d'Adolf Eichmann...). Va saber recórrer el segle XX amb un rigor fecund en tant que filòsofa de la política, i, cada vegada amb més llum, el seu pensament acompanya l'home d'avui en la seva odissea entre l'esperança i la desesperació. La seva lucidesa de vegades neix de la senzillesa més comuna –com, per exemple, quan diu que «si a una l'ataquen com a jueva, s'ha de defensar com a jueva. No com a alemanya, ni com a ciutadana del món, ni com a titular de drets humans»...–. La qüestió jueva assoleix en el seu pensament una profunditat excepcional. Deia que va ser jueva i no ho va saber fins als quaranta anys.
Cada vegada que, en una o altra lectura, he topat amb aquesta manera d'acarar la seva identitat, no puc evitar traslladar-la a la qüestió de la mallorquinitat, tan embullada per no dir esburbada, tan complexa per no dir grotesca. I tan dramàtica per no dir tràgica. Es pot viure la mallorquinitat fins als quaranta anys sense saber-ho? Es pot ser verament mallorquí durant quaranta anys sense tenir-ne consciència ni sentiment?
Esser jueu sense saber-ho
Palma15/08/22 3:59
También en Opinión
- Herida grave una adolescente al electrocutarse tras hacerse un selfie cerca de la estación de tren de Son Costa
- Supercopa de España: Real Madrid-Real Mallorca, horario y dónde ver el partido
- Adiós a desperdiciar el café molido: la ciencia acaba de descubrir un uso sorprendente de este residuo
- De vivir en un parque a una autocaravana: Cort desahucia a la familia de Son Malferit
- Así ha sido la caída de la adolescente que se fotografiaba cerca de la estación de Son Costa
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Al carrer se diu mallorquí a qui xerra mallorquí.