TW
1

Baix del turó i me top amb el minibús que se'n du vells al centre de dia del poble de veïnat, i quasi atropella un moix que travessa el carrer. Damunt l'acera hi ha un d'aquells tels fins i secs que les serps es lleven quan canvien de pell. Me diu madò Francisca Laieta: «Ahir en vaig matar una dins es corral, no les esvairem no a ses putes serps!» «N'haurem de fer espinagada!!» li contesta el sen Toni Ferriol. «No fotre! Espinagada de serps, no en menjaria per res, ja sa d'anguila em fa com oi!» «Saps si hi hagués fam! Saps que deia mon pare? ‘D'un calderó buit / no en treuràs res. / Ni cru, ni cuit'». «De que va morir ton pare?» «No ho sé, sempre he pensat que d'un còlic de Bitter-Kas, que en bevia molt, quan el privaren de beure suc...».

En Toni segueix per avall. «No sabeu que va passar amb son pare quan es morí?» li dic a madò Francisca, «Idò se trobaren que es bubul no passava pes replà de s'escala i ja havien fet mil provatures, mon pare s'arremangà, agafà es mort de din sa caixa, el se carregà a s'esquena, i li digué: ‘aferra't fort!' i el baixà, els altres posaren es bubul dret i, buit, el pogueren baixar. Dins la sala de baix ho tornaren a compondre tot».

Davant el forn s'atura en Miquel de Son Costa. «Què ja has arreglat el meu bocí?» «Ara tenc molta feina i hi vaig quan puc» «Vatuadell! Faig més via jo amb sa xapeta que tu amb sos cultivadors!!» «Anem a fer una seca!» «No. Vaig a posar-me a cobro perquè fa molta calor i no tornaré a baixar fins al vespre». Ja fa fosca i encara fa basca, però trob la rotlada a n'el cassino embruscada en un tema fonamental. En Joan Postó ha rebut una carta de la seguretat social on li diuen que s'ha de fer mirar si té càncer de ‘colon'. «Sí», diu en Toni Resgo, «això que te demanen és una mostra de femta per veure com tens es budell gros». «Femta? Merda vols dir?» «Això mateix». «I com els ho he de dur?» «Idò hi ha un aparatet aposta». «I...?» «I... has de cagar i n'hi has de posar una mica».

«I com?» «Quà vol dir com? Assegut a sa tassa, fas, i l'agafes» «Amb ses mans?» «No! No l'has de tocar, és com un bastonet...» En Jordi Puigver, que se veu que sap de que va la cosa, diu: «Però no ha de tocar s'aigo, sa merda, vull dir. Has de cagar de cara a sa paret i allò rodola per sa part seca...» «Vatuadell !! Si jo cag de cara a sa paret, cagaré defora!» «Idò, si ho fas defora, hi poses abans un paper d'alumini, empaquetes sa merda i la dus al PAC i els dius: Aquí teniu es regalet!» «Abans, que cagaven a ses basses, això no passava», diu en Sebastià Mengo, tot nostàlgic.

«No passava però hauries hagut d'anar viu a no confondre sa teva merda amb sa des que hi havia anat antes de tu!». «Però sa teva era clara, del dia, sa seca era d'un altre i... no deu servir seca». «Idò si no se pot tocar més que amb s'aparatet no seria millor agafar-la quan surt des cul?» Insisteix en Joan Postó. «Proveu, però només en volen com un gra d'arròs i així té es perill que emmerdis tot s'aparato!» «Saps que te vull dir? Que cridaré sa dona i me posaré un poc a la gatzoneta i que l'agafi ella» «I jo que som fadrí?» «Idò crida en Jordi que ja sap com se fa i ell t'ajudarà!» «Deixa, deixa... que aquest fa ses ensaïmades molt pudentes!» «Ja es ben ver que en parlar dels baixos tothom riu» sentencia en Guillem Volràs.

S'han fet les dotze i encara hi ha gent a la fresca, que no en fa. «Bona nit!» «Bona nit!» responen. A una rotlada m'escometen per saber coses de la meva veïna. «Què li ha passat a madò Vicença?» «A madò Vicença li han hagut de tallar una cama, per mor des sucre!» «Vaja, vaja... això és un paquet gran, no és un granissó, no!» Passa el camió del fems i, una, la madona Joana, viuda d'un militar de ciuró, se queixa: «Fa molt mala olor això!». Li contesta un operari des de dalt del camió: «Madoneta, tot lo que duim és vostro!» Ben veritat, és un filòsof de la brutor, el femater aquest i no un folklòric ploramiques com un servidor.