Climent Picornell30/10/22 3:59
TW
0

Passeig pel Pla de na Tesa, me'n vaig a dinar a Can Gaspar amb una penya que solem dinar pels petits restaurants dels voltants de Palma. Abans d'entrar m'atura un exalumne, record la seva cara però no el seu nom, i feim la xerradeta. «Te'n recordes del 23-F?», me demana, «és clar» li contest, «però no te recordes que jo feia un examen amb tu aquest dia i vaig fugir per la finestra!» És veritat, ja fa quaranta-un anys d'aquell 23-F, quan una partida de militars i guàrdies civils franquistes volien retornar-nos a les obscures èpoques de la dictadura. Tenia els meus alumnes fent un examen a una de les aules de la Facultat de Filosofia i Lletres, a Son Malferit, prop d'on ara hi ha IKEA. En un moment donat entrà un professor a contar-me que per la ràdio –la ràdio va ser el nostre salvavides durant aquell dia i aquella nit– deien que la guàrdia civil havia entrat al Congrés dels Diputats pegant trets. De damunt la tarima dic als estudiants que ja faríem l'examen un altre dia perquè hi ha hagut un cop d'Estat militar. Un d'aquells universitaris pegà un bot i sortí per la finestra, corrent, travessà el pati. Al matí següent, miràvem les imatges de la càmera de televisió que deixà un operador endollada, i que relataven, talment cinema verité, la terrible astracanada. «Espera» li dic «ens farem un selfie i així te tendré ben present».

«Veig que encara estàs actiu», me comenta, «perquè ho dius?» li deman «Idò perquè a l'Institut he posat als meus alumnes, com exercici, que consultin la Carta Històrica de Palma, del web de Palma XXI i he vist que ho has supervisat». «Efectivament, és un projecte que duia dins el cap i ara està en marxa, en marxa vol dir que s'hi poden anar afegint coses». Ens acomiadam i en Tòfol Castanyer que m'acompanya me demana que és això. «Mira», li dic, «la Carta Històrica de Palma és una aplicació informàtica en la qual es pot veure com ha anat creixent la ciutat de Palma des del suposat nucli talaiòtic –situat on avui hi ha la Seu– fins ara mateix. Palma ha anat creixent des del nucli romà, formant, a través dels segles, el territori que conforma avui. La ciutat es fa gran assentada al costat de la costa i amb forma semicircular, amb diversos nuclis poblacionals que van apareixent al llarg dels principals camins conformats radialment a partir del nucli primitiu. Els torrents i els camins, així com l'orografia i la costa seran els límits que determinaran la seva forma geogràfica i geomètrica; també algunes obres públiques condicionen el creixement de Palma i la configuren –les murades renaixentistes o el desviament del torrent de la Riera el 1613, que passava pel mig del nucli antic–. L'interior de les murades conformarà la ciutat històrica pràcticament durant més de dos mil anys. Més tard, enderrocades les murades, ja en l'època dels eixamples, sobretot el de Bernat Calvet (1901) i el de Gabriel Alomar (1943), es desenvolupa al voltant de les antigues finques agrícoles i ramaderes del seu entorn, que aniran creixent en assentaments urbans fins unir-se amb la ciutat històrica de Palma. Les Avingudes, el Passeig Marítim, les Vies de Cintura –consolidada la primera en el pla Ribas Piera de 1973 i la segona que encara s'està construint–, marquen els límits successius de Palma, que com una taca d'oli, va ocupant el seu territori actual».

«De totes les maneres» dic als que dinam «he de deixar de fer feina amb el cap, el meu psiquiatre m'ha enviat, per fer teràpia, a una batukada, aquests estols de gent que toquen bombos i tambors, diu que me farà bé, que em fa falta fer exercici i alliberar tensions». «Tu a una batukada?» Diu en Joan Carles Palou, «serà de veure, avisa-mos quan faceu la primera desfilada. En Climent tocant el bombo! Després de lo de les algues pel cap i la foto amb na Ratajkowski només podies acabar a una batukada, malament anam!»