25 anys sense Nadal Batle

Dia 7 d'aquest mes farà 25 anys que morí Nadal Batle, en tenia 52. Nadal Batle i Nicolau havia nascut el 1945 a Felanitx. Va exercir de professor de matemàtiques i fou rector de la Universitat de les illes Balears des de 1982 fins 1995, tretze anys durant els quals la universitat cresqué i es consolidà, tot agafant prestigi. Després de la seva etapa de rector, retornà a la càtedra de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial i assolí una etapa d'articulista, al Diari de Balears, on posà esment en el seu tarannà d'home de ciència, de lletres i músiques, de polemitzador, de felanitxer i, sobretot, el seu ideari de defensa de la terra i la llengua. Deia sovint: «Les matemàtiques m'han donat, sobretot, un gran escepticisme lúdic i lúcid».
Els trets mestres de la seva llarga època de rector: la redacció i desenvolupament dels estatuts de la Universitat; el desenvolupament de nous estudis; l'inici del Campus Universitari, el vertader «genius locii» de la UIB; la consolidació de la universitat, la seva implantació i inserció social i territorial a les illes Balears; l'increment de les relacions exteriors sobretot amb l'estranger; la millora de les capacitats d'investigació, l'assoliment de línies d'excel·lència, una d'elles en noves tecnologies de la informació...
No fou una persona que causàs indiferència. Del seu extensíssim obituari, es podien deduir un cúmul d'adjectius: intel·ligent, perspicaç, polemista, patriota, radical, complex... Alguns dels seus oponents el tractaren d'autoritari, cínic, prepotent i altres apel·latius típics de les rapinyades que deixa l'exercici, amb decisió, dels càrrecs de poder. Sé com són de caïnites les lluites i d'africans els odis dins les universitats, no únicament dins la nostra, sinó per tot el món: la competitivitat és un factor de progrés intel·lectual dins les institucions universitàries.
La dèria per la seva llengua i tot el que l'enrevoltava, la passió per la lectura i la música, juntament amb el seu coneixement impecable del francès i de l'anglès, el feren un lector impenitent, inconstant, insomne. Era un exponent combatiu del bagatge cultural aportat pels tècnics i pels científics, per això Newton o Galileu (de qui deia que «fou un home intel·ligent... perquè no es deixà cremar!»), però també E. Waugh o W. H. Auden, per significar el seu entroncament amb la tradició literària anglosaxona.
La ideologia de l'independentista - «la meva pàtria és la meva llengua» - fou sempre manifesta, tot i que «hagués canviat llengua per independència», en una hipèrbole del seu sentit del pragmatisme que li jugà tantes incomprensions. «Pens que la Universitat ha de fer feina per retornar l'orgull. Ens pot retornar la dignitat que els mallorquins hem enterrat davall les rajoles».
Nadal Batle travessà la història, com un rector decidit que unia la defensa del català com eina de feina i una aposta decidida per les noves tecnologies. Això feia mal de ventre a molta gent, però, sobretot, enfurismava als engominats provincians que es creuen que un discurs pel fet de ser cuinat a Madrid i en castellà, ja és universal. Com es podia tolerar que controlàs una institució social clau com la UIB?
Nadal Batle fou l'únic pal en l'inexistent paller del Nadalisme. Amb la seva mort s'estroncaren els seus projectes. Per qui en vulgui saber més, Josep Maria Llauradó n'ha escrit Els anys incomplets, amb un pròleg remarcable de Joan Mir – «S'equivocà més amb ell mateix que amb els problemes que abordava», diu Mir-; Joana Mª Roque en va fer un excel·lent llibre, més personal (Nadal Batle, les notes d'un rector), un servidor en vaig fer una nota biogràfica extensa que és a Viquipèdia. Una selecció dels seus articles, és recollí a El mal bocí.
Tenc en gran estima la meva institució, la Universitat de les Illes Balear, i, ja retirat, veig amb orgull la seva progressió. Estic convençut, que més enllà de la recerca de l'excel·lència investigadora, ja ben provada, la UIB és una eina bàsica per a la societat de les illes Balears, possibilitant que estudiïn carrera tots els seus habitants, una oportunitat barrada, abans, pels sobre-costos de la insularitat i per l'oposició de determinats estaments que encara miren amb mal ull una Universitat a les illes. El que s'ha d'acceptar és que alguns fonaments de la nostra universitat es posaren durant el rectorat de Nadal Batle. Els fruits de la UIB són culturalment i socialment enormes, una «pluja fina» de coneixement i de gent amb formació superior dins la societat balear com no n'hi havia hagut mai.