Per Ciutat, banyada

Vaig suposar que era dislèxia el que patia, però se la veia animada. Me passeig per dins la Seu i dos barbuts peten la xerrada, m'assec al banc de davant: «A les cultures antigues el paisatge natural era part del tot, de l'univers, i no era representat, ni descrit, ni anomenat. Excepte a Xina i a Japó. Hem d'esperar a les pintures del Giotto, a Assís, per veure escenes, en segon terme, de naturalesa paisatgística, continuaran altres primitius italians: Peruggino, Paolo Ucello, Andrea Mantegna, Fra Angelico. Els primers paisatges guanyen protagonisme gradualment fins que es converteixen en un gènere independent».

A la fi s'atura de ploure i decidim partir fins a can Miquel, a fer una xocolata calenta. Les olors del quemullars omplen les estances. Tenen els diaris d'aquí i La Vanguardia i El País. En Jaume es demana: «Desapareixerà el paper com a suport de la informació?» «Siguin o no de paper les informacions continuaran sent interessades o falses», li replic. «Va, deixau aquest tema que vos repetiu un muntó», diu en Boro, amb el seu valencià de l'Horta. «A mi, que soc d'un poblet, Palma em sembla una bona ciutat per viure». Na Miquela: «Mira, Palma va perdent el seu encant i s'ha convertit en una ciutat globalitzada. El tsunami immobiliari s'ha expandit per tot i la paraula gentrificació és ja d'ús corrent. Palma, saturada, ha de lluitar per no morir asfixiada». «Vendre Palma com una bona inversió va ser l'estil dels batles de dretes, un producte atractiu per la inversió estrangera. Airbnb i els creuers desborden la capacitat de càrrega de Ciutat». ¿No trobau que ja fa molts d'anys de les primeres eleccions democràtiques? L'acta del plenari de l'Ajuntament de dia 24 de novembre de 1975 posa una cosa així com: «... en consecuencia puestos en pie demos solemnidad al inicio de este pleno. En primer lugar en memoria, recuerdo y descanso eterno de Francisco Franco recemos un padrenuestro (Se reza el padrenuestro). A continuación se da el grito de ¡¡Francisco Franco!! ¡¡Presente!!...». Paulino Buchens, cap de Falange, era batle. Adolfo Suárez, 1976; primeres eleccions generals, 1977; Constitució, 1978; primeres eleccions municipals, 1979... En fa d'anys !! «Jo», és Magdalena qui parla, «record molt bé quan Palma celebrà el primer govern d'esquerres des de la Segona República. Pilar Rovira, la dona d'Emili Darder al balcó de Cort juntament amb el socialista Ramon Aguiló i el comunista Ignasi Ribas, era la baula de la recuperació democràtica. La normalització dels noms dels carrers convisqué amb les pintades de «dimissió batle jueu!».
Passa una persona, abric blau llarg, gaiato. A algú li recorda en Pep Gonella. «En Pep Gonella?» «Bé, en Pep Safortesa. Confessà el seu àlies a IB3. Pensàvem si serien n'Antonio Alemany o en Luis Ripoll. O els dos. O els tres!» «Quina bajanada la del gonellisme!». «Tens raó, però el gonellisme, viu encara, emprant l'escut del dialecte per amagar l'espanyolisme. Sabeu que va dir Safortesa a El País? Idò: «Tengo 24 nietos y ninguno usa el mallorquín». «No s'ho creia ni ell, el què predicava, vull dir».

Tornam a casa, els carrers banyats, poca gent.