TW
2

La revista alemanya Der Spiegel s’ha demanat, en l’edició d’Any Nou: «¿Marx tenia raó després de tot?». Tret del sentit retòric, el cert és que no calia. Per descomptat que Marx tenia raó, no al cent per cent, com tots els pensadors socials, però sí en un elevat percentatge de les seves anàlisis. I si d’altres han necessitat dècades o segles per adonar-se’n, doncs benvinguts. La revista, per exemple, cita Ray Dalio, un gestor de fons que mou 22.000 milions de dòlars, que afirma «Cal reformar de soca-rel el capitalisme amb urgència. En cas contrari, perirà, i merescudament», i informes del Financial Times, Goldman Sachs i Bosch, entre d’altres institucions, que sembla han arribat fa poc a la conclusió que el capitalisme ha sobreviscut gràcies, justament, a Marx. Doncs això, benvinguts, perquè val més tard que mai.

Aquesta és una de les moltes coses en què Marx encertà: si deixam la societat a les lliures forces del mercat, anirem al desastre. O sigui que abans de les intuïcions també marxistes del decreixement i el keynesianisme, Marx ja veié que els Estats han de regular (des del mercat laboral a l’urbanisme i des de la conservació dels gelats fins al cens de les mascotes...) gairebé tots els àmbits, com per sort han fet, i a partir d’aquí li donam la raó cada cop que discutim el grau i la direcció de la intervenció. També quan explicà evidències (evidències des que ell les amollà, és clar...) com ara que la vida social té una naturalesa fonamentalment econòmica (ras i curt: allò important, per entendre el que fa la gent i per modificar-ho, són gairebé sempre els diners) i que les ideologies són arguments per defensar bàsicament interessos econòmics, o que la lluita de classes mou la història (ningú ho ha confirmat millor que el megamilionari Warren Buffett: «¡Doncs clar que hi ha lluita de classes. I nosaltres, els rics, anam guanyant!»), o quan avisà que l’estat corre el perill de ser grapejat pels grups que tenen el poder econòmic. I encertà en moltes altres coses, sobretot quan digué que els que no accepten que els diners ho expliquen gairebé tot són ingenus o mentiders o viuen lluny del món real, o apleguen dues d’aquestes possibilitats, o les tres.