Mallorquins: pocs, nostàlgics i pessimistes

Està clar que la societat mallorquina es troba davant grans reptes, de la manera d'afrontar-los en depèn el seu futur. Segurament, el repte demogràfic és un dels més importants, però el canvi climàtic també pesa molt, juntament amb la situació política i econòmica internacional.
L'enquesta que publicà el diari Ultima Hora amb motiu del 130 aniversari sobre com serà Mallorca d'aquí a 25 anys dona uns resultats molt contundents i una mica alarmants. Els temes escollits són encertats, ja que estan en el nucli dur del gran debat que té actualment la nostra societat: entre fer un canvi de model econòmic, o només fer ajusts al model actual. Segons l'enquesta dirigida a 2.500 persones i bastant fiable, els mallorquins pensam que els serveis de benestar estan pitjor que fa 25 anys i que en el futur estaran encara pitjor: perdem qualitat de vida, el sistema educatiu empitjora i el sistema sanitari també. L'accés a l'habitatge és impossible i la mobilitat col·lapse per la saturació turística. L'únic que té una valoració positiva és el transport públic, que continuarà millorant en el futur.
La percepció del turisme ha canviat a pitjor d'una manera espectacular. Ara veim el model turístic pitjor que fa 25 anys i la majoria pensam que serà més dolent en el futur. Concretant, creim que el tipus de turista i el nivell adquisitiu d'aquest ha empitjorat i seguirà pitjor en el futur. Els beneficis del turisme eren abans més grans que les molèsties; ara s'ha capgirat. Els mallorquins també pensam que la convivència entre els turistes i els residents fa 25 anys era millor que ara, i que en el futur serà pitjor.
Una dada contundent és la que fa referència a l'impacte de turisme de creuers en la saturació de la ciutat. Fa 25 anys era un impacte baix, 3,8 punts sobre 10, ara ha pujat a 7,8 i encara augmentarà l'impacte negatiu fins al 8,1 d'aquí a 25 anys. Una altra dada brutal -encara pitjor que la dels creuers- és la valoració de les platges. Els mallorquins pensam que fa 25 anys les platges tenien una qualitat de 8,3 punts sobre 10, ara ha baixat a 5 i d'aquí a 25 anys haurà baixat a 1,6! Tenint en compte que el nostre model turístic és bàsicament de «sol i platja» que passarà si les platges perden la seva qualitat i les temperatures pugen molt a l'estiu?
També val la pena fer menció d'un conjunt de preguntes sobre la nostra identitat. Els mallorquins creim que les ensaïmades deixaren de ser autèntiques, així com la nostra gastronomia, o les matances i altres festes tradicionals. La identitat mallorquina perdrà valor i la tolerància entre el castellà i el català empitjorarà
Una altra visió és la que tenen els nostres líders polítics. L'enquesta ve acompanyada d'un conjunt important d'entrevistes a líders polítics i d'altres sectors empresarials i socials. Entre els polítics més influents, la presidenta Prohens veu el futur de Mallorca com «unes illes on s'hagi arribat a una igualtat real i efectiva; unes illes sostenibles, on s'hagi preservat el nostre medi natural i la nostra mar; a la vegada generadores d'oportunitats i benestar per a tots».
Per part del senyor Galmés, president del Consell de Mallorca, el seu optimisme és més contundent: «D'aquí a 25 anys veig una illa meravellosa per viure... on els embussos seran cosa del passat... on el paisatge i el medi ambient estaran ben conservats i gestionats». I el senyor Martínez, batle de Palma, ens comenta que «voldria imaginar-la com un model econòmic i turístic reconvertit, on hàgim pogut compatibilitzar l'augment de la qualitat de l'oferta amb la creació d'un nou mercat d'habitatges suficients per als ciutadans».
És interessant comparar el que diuen les elits d'ara amb el que deien les elits de fa 30 anys, quan Gabriel Cañellas era president del Govern, Joan Verger del Consell i Joan Fageda de l'Ajuntament. Ho hem fet gràcies a una altra publicació de la UH que va recollir el transcurs d'un segle de Mallorca, des del 1893 fins al 1993. Malgrat que en aquell 1993 encara vivíem una crisi econòmica provocada per la guerra del Golf, la majoria de les persones influents tenien una visió bastant positiva dels projectes del present i del futur. Així i tot, el pessimisme també estava present, com per exemple en una carta futurista de Guillem Frontera dirigida als lectors de 2093:
«Aquí vivimos al día, pero no en un Carpe diem gozoso y esperanzado, sino en una atroz depredación del presente. Al grito de «¡Al abordaje!» nos dedicamos al saqueo del país, que la historia siempre irresponsable, puso en nuestras manos. Creo que no vamos a dejar nada para vosotros… Pudimos ser un pueblo afortunado. Heredamos un país bello y pobre, y se nos dio la oportunidad de convertir tanta belleza en un puente transitable hacia la modernidad, el desarrollo y el progreso».
Aquestes idees fa trenta anys minoritàries, tendrien ara un major ressò.