L'assignatura pendent dels residus municipals

Hi ha diversos motius per parar atenció en els residus municipals, tant pel seu potencial per descriure l'actual model de producció i consum, com per la capacitat de generar canvis en aquest a partir de les polítiques de prevenció, reutilització i gestió aplicades als territoris. Al 2019 les Illes Balears van ser capdavanteres en l'aprovació de la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats, iniciant un tsunami legal global amb el focus en la necessitat de capgirar la gestió dels residus actual cap a la reducció, la reutilització, la responsabilitat ampliada del productor i una recollida selectiva de qualitat.

En relació a la producció de residus, tot i que les xifres actuals es troben per sota de l'any de referència (2019) el que suposaria una evolució positiva, al 22 i 23 es torna a donar un creixement (tant de generació total com per càpita -520,7 kg/habitant i any, segons la població de fet-). Caldrà seguir aquesta evolució, però tot sembla indicar el retorn als escenaris prepandèmics sense haver fet una autèntica transició.

La generació de rebuig evoluciona cap a la disminució situant-se en 410,5 kg/habitant i any, segurament vinculat a una millora de la recollida selectiva (RS). Així i tot, en l'anàlisi concreta de les RS, Mallorca igual que la resta d'Illes, mostra uns increments anuals de poca intensitat. En global, per al 2023, parlem del 21,2 % i un ínfim 16,2 % per la fracció orgànica, la més important en pes dels nostres fems. Elevant la mirada ens adonarem de l'incompliment dels objectius balears, estatals i europeus que són del 55 % pel 2025.

Una fracció interessant és la generació de plàstics i el seu impacte als ecosistemes, tot i no disposar encara d'estudis específics per l'àmbit mallorquí ni balear, més enllà de les constants evidències de l'impacte dels microplàstics. Així i tot, l'indicador sobre la presència de plàstics en els residus sòlids marins presenta força fluctuacions en la sèrie d'anys analitzats, fet que no permet extreure una conclusió clara sobre la incidència en la transició.

La reutilització, en canvi, mostra un clar potencial per avançar cap a una economia circular arrelada al territori, presentant els seus indicadors una evolució positiva.
Valorant el que es reutilitza del total recollit, veiem que existeix un marge de millora en relació als processos de lliurament i recollida d'aquests materials. S'evidencia també la incidència de l'obsolescència planificada de molts dels productes de consum dificultant molt l'allargament de la seva vida i la seva recuperació i reparació.

Ens trobem davant el repte d'accelerar la transició cap a la societat residu zero. L'administració ha d'adoptar urgentment les mesures de la Llei de residus balear, així com implantar la Llei 7/2022 estatal i incorporar els propers canvis imposats per la UE. Les activitats econòmiques també han d'adoptar aquestes mesures sense més dilatacions. En cas contrari, no només agreujarem els impactes ambientals i socials dels nostres fems, sinó que estarem perpetuant l'esgotament i la ineficiència en l'ús dels recursos naturals.