Rodalies i patrimonis rural i urbà de Palma

La sortida de Palma cap a Son a Llàtzer, la carretera de Manacor, s'ha d'emmirallar de forma atàvica. Hi ha bens immobles a les rodalies, a les afores, a le contornades i a les proximitats que flanquegen les vorellades de l'artèria manacorina. S'hi fixaren edificacions en parcel·les de distintes magnituds. Són d'una bellesa constructiva i tipològica excepcionals. La propietat les ha mantingut i les ha modernizat.

Anhelaria copsar coneixements acumulats i ancestrals de la vida a les cases centenàries, i de les seves infrastructures en desús i del greu procés de degradació i d'abandonament. D'antuvi, hi ha havia fruiters, figueres, tarongers, llimoners, hortes. La família afaiçonava formatge, codonyat, melmelada, confitats, derivats del porc (sobrassada, camallot, xulla), fibres vegetals (llata, espart, garballó), estris de fusta (cullera, plat, vas), encordada i cordons. El cap de família ho arranjava tot per assegurar la subsistència i el bescanvi de la fillada. Visitar aquests enclaus m'adelitaria molt. Vaig investigar la sordidesa, la misèria, la fam, les malalties, les vivendes, les nefastes condicions de la vida urbana. En el meu deure resta la vida pagesa.

A finals del segle XIX i els primers decennis del segle XX, arrancà un enèrgic període migratori que engrandí la població de Palma i feu créixer el desenvolument urbà de la capital. Accedien des del gran municipi manacorí i també ho feren des del vial d'Inca, of course. Però avui l'escorcoll correspon a Manacor. Som historiadora econòmica però no puc eludir el sanglot quan pens en l'allau de milers de famílies que aixecaven el cap per escampar la boira cap una terme aliè amb la promesa ignota, cap a un paratge on arrelar. Trobarien forma d'establir-se o caurien en una vall de llàgrimes? Estaria clafida d'incerteses, sacrificis? O Palma romandria atapeïda de futur, esperances i oportunitats?