Els objectius de la sois disant acadèmia del balear (o com ho escriguin) són justament els contraris. Pretén enfangar la llengua pròpia del país, per degradar-la, esquarterar-la, i fer impossible tot lluïment, sabotejant l’estàndard en un galimaties indigerible. Fer-la inútil. Els seus falsos valedors en són tan conscients que s’estalvien el ridícul de fer-la servir i escriuen directament en castellà.
No hi ha incongruència entre els dos reconeixements reials, ben al contrari, són cara i creu d’una mateixa estratègia de castellanització. El Rei que creà la RAE, imposà el castellà als Països Catalans, «por derecho de conquista». El seu padrí ja havia prohibit el català al Rosselló. La lògica dels Borbons no ha variat en 300 anys. Quan crea la RAE, el Rei afirma haver consultat «personas de calidad y consumada erudición».
El seu hereu ha actuat contra les institucions polítiques i acadèmiques, les de ver, contra les lleis i el sentit comú. I amaga els seus suposats assessors. És greu, i groller. En una monarquia parlamentària, les decisions polítiques del Rei, i aquesta ho és, han de ser refrendades pel Govern. S’imposa aclarir què en diu Pedro Sánchez. Si hi està d’acord, desafiant la ciència i l’Estatut; o si el desautoritza, i el fa recular. No havia de desenfangar? Felip de Borbó no pot usar el càrrec en pro de la seva ideologia. Si vol governar, s’ha de presentar a les eleccions. Abdicant primer, clar.
N’hi ha que, a la ximbomba, la volen amb pell de ca i que la canya no sia bona. Però tenim bons lutiers i els nostres glosadors omplen l’auditòrium. Un Correllengua, festiu i combatiu, ha travessat viles i ciutats. I la plaça Major vessava en favor del català. Sobrevisquérem a Franco i sobreviurem en aquest rei. La ximbomba sona, i tant que sona, i lo que sonarà.
7 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Els ancestres del Borbó actual dictaren multitud de "reales cédulas", "decretos", etc. (avui no tenen el poder de fer-ho) contra tota llengua que no fos la castellana al seus dominis. Avui ho han fet més "mañosamente", o amb ignorància inexcusable o per assessorament aciéntific o castellanista, en beneir desbarats lingüístics al donar el títol de "real" (malgrat el devalúa) a quatre amics agrupats en una associació dita "acadèmia", per tal d'abonar la citzània divisòria que sembren els castellanistes i el gonellistes.
Victor TillaDius que s'articulista manipula i tergiversa, i anuncies sa pretensió de rebatre'l amb arguments sòlids. Emperò no has rebatut res sinó al contrari: has corroborat es fets històrics que narra s'articulista. Sa discrepància arriba amb sa valoració: mentres que ell els considera negatius, tu els valores positivament. En tot cas, qui manipula éts tu: — S'Estat no ha "promogut" una llengua comuna: l'ha imposada, que no ès igual. I de grat o per força, aquesta imposició té com a resultat sa destrucció de ses altres llengües considerades no apropiades per esser comunes. — Aquesta suposada acadèmia des "balear" no cerca preservar ni promoure cap variant local, sinó fer inviable sa llengua catalana com bé diu s'articulista. Quins acadèmics té aquesta "acadèmia"? S'entrevista que aquest diari ha publicat amb es president el deixa en evidència com un ignorant en matèria de llengua i mostra clarament que s'intenció no ès preservar res sinó posar mal i afavorir sa castellanització. — S'articulista no diu que sa política lingüística aprovada i aplicada en democràcia sigui com sa franquista. Ben al contrari, recorda que s'Estatut d'Autonomia reconeix es català com a llengua pròpia i oficial de ses Illes Balears, i no cap "llengua balear". D'altra banda, sa Constitució i ets estatuts d'autonomia aprovats en democràcia han rebaixat es supremacisme castellà heretat des franquisme, però no l'han derogat. Això obliga a aplicar una política constant de "normalització" de ses llengües no castellanes a ses comunitats respectives, perque es supremacisme legal des castellà impedeix arribar a sa normalitat, que permetria es manteniment d'aquestes altres llengües com s'havien mantengudes durant segles, sense haver de fer esforços permanents a fi d'evitar que sa castellanització les extermini. S'articulista no ataca sa llengua castellana, sinó s'imposició a costa de sa catalana allà on aquesta ès pròpia de sa comunitat. — Que sapiguem, es Govern espanyol no ha referendat es títol de "reial" concedit a sa falsa "acadèmia" i sa Casa del Rei no ha argumentat es motiu de tal decisió. Tal opacitat ès inadmissible en democràcia. Ni que tenguéssem una monarquia absoluta!
TonimallorcaQue es 'Diario de Mallorca' i s''Última Hora' s'editin en castellà són conseqüències de sa política castellanitzadora aplicada per s'Estat que denuncia s'articulista, no sa causa. Si s'Estat hagués alfabetitzat es mallorquins de bon començament en sa seva llengua, pots estar segur que es dos diaris s'editarien en català, que hi hauria moltes més publicacions en català, que es cine seria doblat o subtitulat en català, que es català tendria molta més presència a sa ràdio i sa televisió difusa a Mallorca... I ben segur que es polítics que anomenes tendrien com a llengua d'ús habitual sa catalana. Així seria sa realitat lingüística de Mallorca i de la resta de comunitats amb llengua pròpia diferent de sa castellana. I, naturalment, sa llengua no seria motiu de discussió perque ningú proposaria sa castellanització d'aquestes comunitats. Hem de predicar amb s'exemple, sens dubte, però sobretot hem d'atacar ses causes i no ses conseqüències, i hem d'exigir responsabilitats mirant cap amunt (qui té ses competències per legislar i aplicar sa política lingüística) i no cap avall (qui no té poder i actua lingüísticament d'acord amb ses restriccions imposades per s'Estat).
Este escrito es un claro ejemplo de manipulación y tergiversación histórica con el fin de desacreditar tanto la lengua castellana como las instituciones que la respaldan. Comencemos desglosando los puntos clave y rebatiendo con argumentos sólidos. El escrito enfatiza que la RAE, desde su creación por Felipe V, se ha dedicado a la glorificación y estandarización del castellano, con el respaldo del Estado. Esto se presenta como una forma de supremacía y opresión hacia otras lenguas, pero es crucial entender que cada nación busca la cohesión lingüística para facilitar la comunicación y administración. El objetivo no era, y no es, destruir otras lenguas, sino promover una lengua común que unifique a un país diverso. Acusaciones contra la Acadèmia del Balear: Se acusa a la Acadèmia del Balear de intentar degradar la lengua catalana y sabotear el estándar lingüístico. Sin embargo, estas acusaciones carecen de fundamento. La diversidad lingüística y los esfuerzos por preservar variantes locales son parte de la riqueza cultural de cualquier región. Atacar a una institución que trabaja por preservar y promover una variante local es, en realidad, un ataque contra la diversidad cultural y lingüística. Supuesto Paralelismo con la Castilianización: Se argumenta que los esfuerzos de la RAE y las acciones del rey Felipe V forman parte de una misma estrategia de castellanización. Esta es una interpretación sesgada de los hechos históricos. La imposición del castellano en algunas regiones no puede verse únicamente bajo la lente de una estrategia de supresión, sino también como una medida de unificación en un contexto histórico complejo. La comparación con la situación actual es inexacta y falaz, ya que las realidades políticas, sociales y culturales han cambiado drásticamente en 300 años. Críticas a la Monarquía y el Gobierno: El texto critica las acciones del actual rey y cuestiona la legitimidad de sus decisiones, sugiriendo que actúan contra las instituciones y el sentido común. En una monarquía parlamentaria, el rey tiene un papel representativo y sus decisiones deben ser refrendadas por el gobierno. Esta estructura asegura que las decisiones políticas no son unilaterales. Acusar al rey de actuar en contra de las instituciones sin pruebas concretas es simplemente una táctica de desacreditación. Resistencia Cultural: La referencia a la resistencia cultural y lingüística durante el franquismo y la continuidad de esta resistencia es emotiva, pero nuevamente distorsiona la realidad actual. Comparar la situación actual con la represión franquista es una exageración que ignora los avances en derechos lingüísticos y culturales en las últimas décadas. La diversidad cultural en España es reconocida y protegida, y cualquier insinuación de una nueva forma de represión es una manipulación de los hechos. El escrito del señor Alorda presenta una narrativa distorsionada y emocionalmente cargada que no refleja con precisión la realidad actual ni el contexto histórico. Es esencial abordar estos temas con un análisis crítico y fundamentado en hechos, no en prejuicios y acusaciones infundadas. La diversidad lingüística y cultural debe ser celebrada y protegida, pero no a través de la distorsión y el ataque a otras lenguas e instituciones.
Senyor Alorda, em sembla molt bé que vostè i els seus amics de partit defensin el català al màxim, però mai a vostè i els seus amics de partit els he vist criticant el diari de Mallorca que sempre està tan a favor del català però tot i això porta tota la vida editant les seves publicacions pràcticament a l'espanyol, osigui que d'hipocresia realment hi l'ai molta a les nostres illes, ia més, vostè que ha estat un polític important al seu partit hauria de ser molt crític per exemple amb polítics de partits que vostè han pactat amb PSOE o Podem, en els quals molts polítics no els he vist mai parlar una paraula en català com ara Angèlica Pastor del PSOE o Mae de la Conquilla exconsellera d'agricultura de Podem, i podria anomenar-li moltíssims més casos de polítics que no prediquen amb l'exemple i amb què el seu partit han pactat, en definitiva menys hipocresia i més predicar amb l'exemple
Pareix mentida que la Casa Reial faci aquestes ficades de pota.
Molt ben escrit. Tota la raó