TW
8

El gir copernicà en el missatge del Govern sobre desenvolupisme turísticourbanístic és digne d'anàlisi. Per si fos una oportunitat. El consens en la constatació que calen límits és molt positiu. Ara cal establir-los, i que siguin efectius, intel·ligents, sostenibles, adequats per al benestar, el progrés i la pròpia identitat, amb sensibilitat social, que moduli els efectes en habitatge i ocupació.

Però Prohens aclareix d'entrada que mai estarà pel decreixement. Les intervencions a l'aeroport i al port de Palma no és només ploure damunt banyat, és que hi tiren poalades. S'insisteix en remeis conservadors clàssics per tractar la congestió, com les autopistes. I mentre se'ns diu que s'actuarà contra l'oferta turística il·legal (ja ho veurem), s'anuncia una amnistia de les il·legalitats urbanístiques en sòl rústic (que basta enviar al boib). És raonable pensar que l'oferta clandestina també confiés en la intercessió salvífica del PP, o en la seva tradicional permissivitat. Perquè, les coses com són, PP-Vox guanyaren les eleccions prometent desenvolupisme.

Fa mal creure en un propòsit d'esmena sense confessió ni dolor dels pecats, quan tota la «culpa» s'atribueix a d'altri. La guineu muda de pèl, no de costums. El PP, que ha desqualificat com a turismòfobs i forassenyats als qui proposaven límits, que ha defensat més places, més urbanitzacions, més xalets, més iots, més creuers; ara retreu al govern anterior no haver fet prou contra la saturació. No haver fet res. Com quedam? Puc coincidir en la crítica, però fa dos dies que m'acusaven, personalment, pobre de mi, d'una actuació institucional ecologista (ells en diuen «ideològica», però s'entén). La dinàmica de retrets no recula ni davant la més flagrant incongruència. En el riu remogut del descrèdit, sempre en treuen més profit els pescadors de dretes.

Entre els defensors indiscutibles de redreçar el model, n'hi ha que ho fien tot a la mobilització, que certament ha influït per bé en l'agenda política, però és un error menystenir el rol central de les urnes. Ara toca Europa, on se lliura una dura batalla entre el negacionisme, diversos graus de desenvolupisme i l'ecologisme. Pròxima estació, 9 de juny.