TW
0

Quan em voldreu recordar fereu això». Cf. Mt 26. Mc 14. Lc 22. Jn 6 i 1Cor 11. Perquè «això és el meu memorial». En aquella nit tenebrosa, nit de tensió, de traïció, d'angúnia, i plena d'amor duit al extrem, mentre sopaven, Jesús prengué el pa i donant-lo als deixebles, digué: «Preneu, menjau-ne: això és el meu cos…» Després de vint segles, el pròxim dia dos de juny, festa del Corpus hi haurà mils i mils de persones que es diuen cristians i que ni tan sols faran cas d'aquest prodigi que tant aprecien i estimen els cristians que viuen ardentment l'Eucaristia, i que, amb en Ramon Llull, exclamarien: per què el meu Amat és tan poc amat? El pelegrí anava caminant i pensant: si Sant Juníper tornàs a Mallorca, sens dubte gemegaria dient: ¿per què persones d'avui, que es diuen creients, no son capaços de commoure's davant un fet, tan admirable per una part i tan pobre per a l'altra? És urgentíssim que els cristians d'aquesta casta siguin reevangelitzats, començant per a assumir i considerar l‘expressió que els primers cristians feien quan eren perseguits: ¡Jesús és el Senyor! Aquesta veritat els feia capaços d'anar amb valentia cap al martiri…