Jardins d'altri amb llop, ficció, mapamundi i Parlament

Annie Ernaux: «Quan era petita treia bones notes, les monges que m'educaren, a les quals odiava amb totes les meves forces, me deien: ‘Esper que ho agraeixis a Déu' Jo no entenia perquè no ho deien a les altres nines. Em costà entendre que m'ho deien perquè era pobra». Als pobres ens queden sempre rescloses en el nostre record. Pensam sovint que queda del que no va ser, del que no pogué ser, del que definitivament no serà... Ho respon Carlos Drummond: «Queda sempre un poc de tot... de vegades un botó. De vegades una rata». Bé, tal vegada no tant, però per desembafar els escric, perquè m'agrada, l'arrencada de l'article de Leila Guerrero: «El dia és terrible, sense escrúpols. Que li importa al dia la ditxa o la desesperació si el dia és una cosa inert. Mir el cel blanc com un cartílag».

«De què va la seva nova obra?» li demanaren a Graham Greene, «De tot el que hi ha escrit en ella» va respondre. No se sap si no volia fer spoiler, si era desgana, si provocar interès. Escriure ficció pot tenir aquests components. Malgrat, es demana Paul Auster: «I que és la ficció sinó l'intent de tractar d'entendre les vides dels altres?». A això, a entendre la vida dels altres i la seva pròpia ens va ajudar Josep Pla; més enllà dels tòpics sobre Pla queden encara escarafalls per esbrinar. Va escriure a un amor platònic, molt més jove que ell, una al·lota argentina, molt rica: «M'agradaria escriure-li una correspondència perquè vostè la conservàs amb l'objecte de que jo em pogués convertir d'aquí a vint anys en un vag record de la seva adolescència».

La poeta i traductora Robin Myers: «No me'n record de com va ser néixer. / Però me'n record d'altres coses./ … la cara de ma mare, / oberta com l'aigua / quan em tancava el pijama / tots els dies de la meva vida, / en el sentit de que la infància / és una vida». No de la mare, però si del pare es recordava Kafka. Per a un geògraf com servidor sempre m'ha intrigat la imatge que dibuixa Kafka a Carta al pare (que, per cert, el seu pare mai va llegir): «De vegades t'imagin estirat de través damunt d'un mapamundi i és com si jo no pogués considerar viure en els territoris que no cobreixes amb el teu cos i que estan fora del teu abast. I, conforme a la concepció que tinc de la teva estatura, no són territoris gaire nombrosos ni gaire consoladors ni inclouen el matrimoni».

De camí cap al Parlament, ‘Las Cortes' li deien abans, era a Madrid, i vaig passar per devora el nou estadi Santiago Bernabéu que em va cridar l'atenció, Alejandro Darias, arquitecte, diu: «És una gegantina llauna de sardines, és una impressora HP, pareix un tupperware o una gelera vista per la part de darrera». No sé... Deia que anava al Parlament espanyol, però és de l'europeu que llegesc que a la sèrie Parliament (que es pot veure a la plataforma Filmin) i que va sobre el Parlament Europeu, que hem reelegit ara fa poc, el protagonista es lliga a una diputada sueca i descobreix després que és d'extrema dreta, però és perquè el va enganar el nom dels seu partit: Demòcrates de Suècia. Un ha d'anar alerta, perquè te colgues amb una demòcrata i et despertes amb una feixista!